Artículo de Opinión de Joan Antoni Montoya Abat.
Com ens conta el cronista D. Vicente Sala Cañellas en Crónicas de la villa de Novelda (1977) la seua història es remunta al segle XVII, potser abans. D'un escrit de novembre de 1602 i a partir d'una visita d'una autoritat "del Consell de sa Magestad" va manar als jurats de la vila de Novelda "que atés que en la present Vila no i á majordom en l'espital de aquella per a que el mig aconte ab lo que fora, en la administrasió de aquell y de els pobres que acudent a dit espital, per lo qual no es té lo conte que es deu tenir ab los pobres, en donarlos lo recepte que convé prinsipalment quan estan malalts". La qual cosa ens ve a demostrar de l'existència d'un hospital a Novelda per a pobres i malalts i que calia tenir en compte les atencions que necessitaven i per això els demana que nomenen un majordom.
Estava situat a l'actual carrer de Jorge Juan, la seua advocació era la de San Diego (encara queda un carreró dedicat a este sant al costat nord). Per qüestions sanitàries el volien construir fora dels murs de la vila i a finals del segle XVIII, amb l'aportació popular d'almoines, el van portar a l'incipient barri de Sant Roc, on el senyor de la vila tenia molta terra i potser en va fer donació a les autoritats eclesiàstiques. Així, al costat de l'església de Sant Roc, protector de la murada de la vila, el van acabar de construir amb la col·laboració de tot el poble el 10 de juny de 1777, on encara manté el seu emplaçament actual, després de moltes reformes.
Sabem, pel nombre de teules comprades, que ocupava una superfície de 1.375 metros quadrats. Els segle XIX va ser conegut com a Hospital de la Caritat fins arribar al segle XX amb l'actual direcció. És estimat per tot el poble i diversos barris li fan ofrenes en forma d'aliments, a banda de la popular Ofrena del 25 de juliol on participa tot el poble i les seues associacions més representatives de les festes.
Creiem molts que és una de les institucions socials i sanitàries més importants del nostre poble. I per això es fa necessari un conveni econòmic que reforce els llaços de forma efectiva entre el nostre ajuntament i la institució benèfica. És cert que el seu aspecte és molt bo i les seues instal·lacions magnífiques i puga induir a pensar que no necessita cap ajuda. Res més lluny de la realitat. A més, una societat moderna sempre vol que el més dèbil dels seus membres estiga ben protegit, també és això el que sempre hem volgut com a societat i com a poble i, com acabem de llegir, des de fa segles que tenim un bon lloc per tal que els nostres ancians, si no poden ser atesos per altres, passen allà el seu temps ben cuidats per les persones que hi treballen. Crec que és motiu d'orgull com a ciutat el tindre un asil des de fa més de 400 anys. I és un dels principals valors de Novelda la seua solidaritat manifestada sempre amb l'Asil així com amb altres institucions més modernes que es dediquen a l'ajuda sanitària i social.
Sé per diverses persones que treballen o col·laboren en l'asil que la restauració de la façana era completament necessària perquè hi ha havia despreniments del recobriment i una reparació parcial no ho haguera arreglat. Per tant es va escometre el passat desembre una obra millor que ho arregle per molts anys. En quant al retaule de pedra molt ornamentat era una peça que es trobava a l'interior i han aprofitat la restauració per traure-la a la replaceta.
Tot això ha coincidit en el temps amb el no pagament de la llum per part del nostre ajuntament i això deu haver motivat comentaris pel poble que no valoren bé que se'ls pague res. Tot han estat coincidències. Ens vam preocupar per informar-nos fa cosa de dos mesos i esta és la realitat.
Convide la gent que visite l'asil i comprove la labor enorme que fan amb els nostres majors, els que estan bé i els que estan impedits a la primera planta. El que subscriu estes línies és professor, molts companys de diversos centres escolars porten els alumnes a visitar l'asil tots els anys i reben una gran lliçó, difícil d'oblidar, sobretot a la primera planta, amb els que estan malalts.
Tant els treballadors i treballadores com la seua direcció fan una gran faena que no està pagada, de veres. Estic segur que si tingueren una gran disposició econòmica les persones que hi residixen no estarien allí sinó a sa casa, però el cas és que l'asil està ple amb les seues 140 places i la gent major que ho necessita passa allí el temps amb molta tranquil·litat i pau. Moltes voltes van a l'asil aconsellats pel Departament de Serveis Socials del propi ajuntament, i molt ben orientats crec, perquè l'asil és un asil digníssim i un orgull per al poble, repetisc.
Trobe que es mereixen tota l'ajuda que els puguem donar, tant ells com qualsevol institució social o de salut de les que existeixen al nostre poble. Sempre ho hem fet, sempre hem segut un poble protector, i ho hem de continuar fent. Una societat que cuida els més dèbils és una societat forta i més feliç i, si no, no ho serem mai del tot, feliços, ningú de nosaltres.
Joan Antoni Montoya Abad, militant de Compromís per Novelda.
Amb tots el respetes Montoya, està be que intentes vendre la moto, i no se que interés pots tindre en fer esta defensa tan a ultransa, però de lo que va ser en el passat «L’asil» (que en eixe punt et done la raó) , a lo que es ara este «centre privat» va un mon. Jo estic molt a favor de que totes les associacions socials o humanitàries del poble tinguen ajudes, totes les que puguen, inclús des del ajuntament clar que sí per supost, però jo també tinc algun exemple prou bochornós d’ aquest «centre privat» que es hui «l’asil», i que prefereix callar perque em fa hasta vergonya dir-ho. A mes, si tant saps sobre «l’ asil» segurament tu també ho sàpigues, aixó i mes coses mal fetes que s’han fet i es segueixen fent allí, pero supose que les omets perque no te convé en el teu argumentari, ara que teniu la moció preparada per al próxim plenari. L’asil hui te la seua funció humanitaria clar que sí, pero amb gestió privada, que açó també hu omets. Bon artícul, pero incomplet i prou enganyós Joan Antoni. Salutacions.
Diguem les realitats com són i no com ens agradaria que foren amics, a dia de hui no queden cuasi monjes, i les que queden la majoria són molt majors, el personal del centre és totalment contractat que fa un treball, en ànim de lucre. En altres temps sí era com dius, però ara és una EMPRESA. Rebutjen l’admissió de persones en malalties com alzheimer i sé del que parle perquè ho he vist de primera mà i escoltat de llavis del personal. Se renten les mans de les persones majors amb greus problemes, encara que als que admeten sí lis cobren tots els messos als familiars la cuota, o siga que de caritat, benèfic i flautes d’eixes res de res. Una EMPRESA PRIVADA. Qualsevol pot pensar que per escriure astò puc ser una persona d’esquerres. Tot el contrari, i ben catòlic per gràcia de Déu. Una cossa és un menjador social o les actuacions magnífiques de Cáritas que tenen tot el meu suport. Però beneficis per part de l’administració local, a una EMPRESA privada que ejerceix el dret d’ADMISSIÓ i en lucro. Ho senc molt però a pagar com tots. O per el mateix raonament el Ocaso deuria de estar financiat per el Ajuntament ja que fa una funció social d’ajuda que cada persona va pagant. Això sería de risa e indignant, no? Pues igual aconteix en aquesta empresa. I a la gent que paga els seus impostos honradament li crema i molt.
estic d’acord amb l’anònim, encara que m’agradaria saber les coses que no diu per vergonya.
tinc un dubte, l’asil és privat però rep ajuda pública, aleshores en el cas de que un matrimoni homosexual major (dos hòmens o dues dones) que haguera d’ingressar, el discriminarien i haurien de tornar a l’armari i aplicarien les normes de l’esglèsia que és el titular de l’asil encara que l’ajuntement li donara subvenció, o per contra podrien compartir habitació etc.. amb total normalitat???
Anònim, podrías contar todo lo que sabes sobre el asilo y así nos enteramos todos.
Antoni-rafael, en el llamado hogar de ancianos que ya no «asilo», los matrimonios suelen compartir habitación, pero dudo muchísimo que tu propuesta o pregunta pudiera ser factible pues la iglesia es la que manda y cambiando de tema como ya he dicho antes olvidemos el nombre de asilo por que ya no es así.
Por desgracia yo acompañe a un familiar mio para que ingresar a su padre allí y la respuesta fue clara y concisa cuando supieron las condiciones de señor tanto físicas como económicas, la tarifa de ingreso eran 800€ y esta persona solo percibía 600€ con lo cual se podía hacer un arreglo dependiendo las propiedades que tuviese, y así algún que otro caso mas que conozco. En fin…….olvidemos la palabra » asilo»
Enhorabuena por tú artículo!!! conozco bien el asilo, y la maravillosa labor social que se hace allí. Puedo opinar como persona y como trabajadora social. Gracias por tus palabras tan coherentes!!!
No sé si rep ajuda pública, però quan alguna persona deixa en herència els seus bens al «asilo», van a parar als contes de la congregació, no quedantse ací més que alguna part testimonial per a dissimular un poc. L’església demana ajuda per a ajudar, però els seus diners els invertix en altres menesters (que no son pagar impostos).
Si segun ustedes todo lo privado, no debe de recibir subvenciones,¿ porque caritas si, el colegio Padre Dehon si, carmelitas si, capaz si, alzheimer si, cruz roja si, nopvelda c.f. si luz etc etc. la verdad es que quien gobierna se las da a quien quiere, y decide el , sean publicas o privadas, porque hay muchas empresas que reciben ayudas y subvenciones de la administracion, por ejemplo los bancos y a las personas tambien
Yo no daría subvenciones a nadie y menos a la iglesia, sólo a las personas que realmente lo necesiten.
Sin desmerecer el trabajo que realizan las personas que trabajan en el asilo.
140 personasX 800 euros sacar la cuenta!!!