Com cada quatre anys, entrem en un període electoral que finalitzarà el proper 28 de maig. És temps en què els diferents partits presenten a la ciutadania les seues propostes per tal de millorar el nostre poble.
El patrimoni en totes les seues vessants serà un tema recurrent: el modernisme, el turisme, la gastronomia, els monuments històrics, la música (bandes, conservatori, orfeons, etc.), els nostres paratges més volguts, tot serà objecte d’amor etern per part dels grups polítics que es presenten a les pròximes eleccions.
Compromís òbviament també vos presentarà com sempre ha fet les seues propostes per a millorar el patrimoni del nostre poble.
Durant estos quatre anys hem treballat perquè es materialitzaren i, algunes d’elles, han pogut vore la llum o col·locar-se en el punt d’eixida per a futures actuacions.
Hem sigut un grup polític que ha actuat en positiu presentant propostes necessàries que milloren el nostre poble com ara la finalització de l’espai cultural de l’Ermita de Sant Felip, actuacions en zones humides, senyalització dels camins rurals, increment de partides destinades a la contractació de personal, la construcció d’un Centre de Dia de Menors, la dotació pressupostària per a la consecució del Port Sec en Novelda, inversions per avançar en la finalització de l’Orgue de Pedra, instal·lació de plaques solars en edificis públics i moltes més.
La recuperació i el manteniment del nostre patrimoni serà denominador comú de tots els partits en els seus programes electorals.
Tots. Però hi ha un patrimoni cultural ben nostre que no sol aparéixer en les propostes de la majoria de grups polítics i que quan governen se’ls oblida protegir i promocionar, sí, em referisc a la promoció de la llengua pròpia del nostre poble, el valencià, que a hores d’ara es troba en una situació tan minoritzada que si no s’apliquen polítiques decidides per a la seua recuperació, en poques dècades haurà desaparegut com a llengua d’ús social al nostre poble.
Encara som a temps d’impedir que el valencià deixe de ser un element patrimonial de primer ordre del nostre poble i de fer que la llengua de molts de nosaltres, dels nostres pares i dels nostres avis guanye presència als carrers, a les places, als comerços i a tot arreu.
Des d’aquí i atesa la situació d’extrema minorització del valencià i el perill evident de la seua gradual desaparició en el nostre poble, instem a tots els grups polítics que mostren el seu amor també cap a esta part tan important del nostre patrimoni com és la llengua pròpia que hem sabut mantindre al llarg dels segles i que, si no fem res per a protegir-la, acabarà deixant-se de sentir en els nostres carrers.