Quan el procés de descolonització d’Orient Mitjà estava finalitzant, amb la retirada en 1948 de l’imperi Britànic dels seus dominis, el moviment sionista iniciava el seu projecte colonial d’assentament. Per simplificar i, salvant les distàncies, el colonialisme d’assentament va ser el patit a l’Amèrica del nord i Australàsia, dos segles abans, caracteritzat per un pla d’ocupació de terres i substitució ètnica.
Des d’abans de la seua creació, l’Estat d’Israel va encoratjar la neteja ètnica dels no jueus amb la presa de control de les estructures que va deixar el <<mandat britànic>>, amb accions terroristes per fer fugit a la població civil nativa i, orquestrant una brutal i criminal ofensiva militar de conquesta i despoblament. En 1949 Israel controlava el 78% de les terres de Palestina i, des d’aleshores més de 5 milions de palestins es van convertir refugiats i apàtrides, o s’apinyaven a Gaza i Cisjordània. Per tancar el cercle, tal com apunta el professor franc-sirià Joseph Daher, en 1950 Israel aprovà la <<llei de retorn>>, per facilitar la colonització jueva de les terres expropiades als palestins i la <<llei de propietat dels absents>>, per la qual els palestins no pogueren reclamar les seues possessions usurpades.
Els mecanismes de dominació de l’entitat sionista, que s’han anat perfeccionar al llarg del temps, no es poden deslligar del seu caràcter fonamentalista, racista i suprematista. En l’interior d’Israel, 65 lleis <<d’Inferioritat àrab>> articulen un règim discriminatori. La <<bantustanització >> dels territoris ocupats, en referència les reserves de població negra a la Sud-àfrica de l’Apartheid que descriu el professor palestí Haidar Eid, es tradueix en murs de la vergonya, llocs de control fronterer o chekpoints, carreteres, urbanitzacions i ciutats exclusives per a jueus, control dels subministraments, mesures legals i militars per impossibilitar el desenvolupament econòmic palestí i l’autogovern o la transformació de Gaza en la presó a cel obert més gran del món. L’extermini genocida perpetrada des del 7 d’octubre de 2023 és una continuïtat de l’objectiu final de neteja ètnica.
Si, a l’enmig d’Orient Mitjà, és possible aquesta aberració històrica amb el suport incondicional dels governs del nord global, justificant i fins i tot victimitzant a qui, impunement, està cometent crims de lesa humanitat és perquè el projecte neoliberal i Israel es retroalimenten. Daher assenyala que Palestina <<era, i és, un enclavament privilegiat per occident>> i per tant <<era necessària una nació aliada>> per domesticar a les noves nacions emergents, controlar a les seues poblacions, i sobretot mantindre el fluix de petroli.
La nova escalada del <<conflicte>> se’n marca, tal i com assenyala Hèctor Grad, jueu antisionista <<dins l’estratègia de consolidar el control americà de la regió construint una aliança pro-occidental liquidant a les resistències, aprofitant la superioritat militar i el suport logístic i financer dels EUA i EU>>
Tota població sotmesa a l’ocupació colonial i l’apartheid te dret a resistir, inclosa la lluita armada, tal i com estipula l’ONU. L’atac de Hamas cal inserir-lo en aquest context a pesar de que es vol imposar el relat on un <<suposat eix del mal global islamista>> te com objectiu acabar amb els valors occidentals . Israel es converteix així en la víctima perfecta per continuar afermant el seu projecte colonial i els EUA la seua hegemonia en la regió.
L’horror i la devastació actuals ens pot portar a pensar que la solució passa pels dos Estats. Però la mateixa natura colonial de l’Entitat sionista i les dificultats per governar un bantustan que deixa fora a la diàspora i al palestins d’Israel amb un règim d’apartheid, impossibilita aquesta solució. Tan sols queda secundar a les veus que des d’allí demanen un estat democràtic i laic en peus d’igualtat per jueus, musulmans, cristians, agnòstics o ateus.
Recolzar la resistència, reprenent al professor Daher, <<no significa donar suport a la seua direcció política i militar>>, tampoc abraçar altres fonamentalismes religiosos ni confiar en la resposta de règims despòtics que històricament han traït les aspiracions d’alliberament del poble palestí per interessos geoestratègic. Des d’aquí hem de continuar enfortint la solidaritat internacionalista, que representa el moviment BDS, per aïllar al sionisme i provocar la seua fallida mentre que construïm ponts entre lluites antiracistes, anticolonials i anticapitalistes.
Sergi Cremades