Artículo de opinión de Carles Sala, Compromís
En poques paraules, això és el que ha passat a Novelda: acabem de perdre més de 275.000 euros.
El Pla +Prop de Diputació d’Alacant és un dels plans de subvencions a municipis que cobreix distints programes i es reparteix de forma objectiva, gràcies a la pressió de Compromís i el treball del diputat Gerard Fullana. Així, en 2020 rebérem 280.000€ per a obres al cementeri, asfaltat i plaques solars, en 2022, 275.000€ per al Ride Park i en 2023, 426.000€ per a reformar les piscines municipals.
Per a 2024 ens corresponien uns 275.000€, els programes d’actuació són molt genèrics: gastos energètics i manteniment d’instal·lacions; la subvenció és al 100%, és a dir l’Ajuntament no ha d’aportar res i eixos diners podrien anar a quasi qualsevol cosa, fins i tot les ja pressupostades i previstes.
Resulta sorprenent que la nostra pregunta sobre aquesta subvenció perduda, es justifique amb la baixa d’un treballador municipal, sense assumir cap responsabilitat, com si no hi haguera més personal al departament o com si este no fora un tema prou important perquè el regidor de l’àrea s’implique personalment per assegurar que es demana la subvenció i arriben els diners, encara més quan es tracta d’un pla que es convoca anualment i hauria d’estar planificat.
El portaveu de l’equip de govern diu que encara es pot presentar recurs, recurs que està abocat al fracàs si la sol·licitud s’ha fet fora de termini i per tant, l’única opció realista seria que l’any que ve la Diputació faça una convocatòria per a repartir els sobrants entre els ajuntaments que no es van beneficiar en 2024. En qualsevol cas, això és només una possibilitat i amb sort, cobrarem amb un any de retard i un import que podria ser inferior al concedit incialment.
Hem passat d’un govern local que presumia d’aprofitar cada euro que venia de fora per a Novelda a, en esta última etapa, renunciar a diverses subvencions com la de l’autobús elèctric, la reforma del CSAD o no demanar esta mateixa a temps, i fins i tot arriscar al màxim la subvenció de reforma del mercat, apurant els terminis i jugant-nos-ho tot a la concessió d’una pròrroga per no voler afrontar la negociació amb els venedors. Entenem que hi ha situacions sobrevingudes, com la sentència del CSAD, que ho canvien tot i s’han d’assumir, però justament per això cal la millor gestió i control per a assegurar tots els recursos disponibles i que això no torne a passar mai més.