Tribuna de Opinión de Sergi Cremades
En 1960 el govern blanc de Sud-àfrica va crear, en terres allunyades de les grans ciutats i els centres de producció, “estats autònoms” o “Bantustans” forçant el desplaçament de més de 3’5 milions de persones negres a llocs on mai havien viscut. Així, van perdre la ciutadania sud-africana i van ser considerats població temporal que havia de treballar en el territori de Sud-àfrica solament si estava proveïda de passaport. El que augmentava el nivell d’explotació que exercien les empreses afrikáners sobre la població negra.
Les semblances, amb l’estat sionista d’Israel, són palmàries. En 1948 Israel, que representava només 30% la població de Palestina, malgrat l’esforç fet per accelerar la migració massiva de jueus europeus, va expulsar, de les zones més riques i productives, als supervivents de la massacre que va perpetrar contra la població àrab nativa. Després de la Nakba, va instaurar en Jerusalem Est i Cisjordania un règim d’apartheid degradant al poble palestí a ciutadans sense drets utilitzant-los com a mà d’obra barata. Base en la qual se sustenta l’hegemonia econòmica d’Israel. Per la seua part Gaza es va convertir en el major dels Bantustans i la seua població en estrangera en la seua pròpia terra.
El règim d’apartheid sud-africà va caure per la combinació ben greixada entre l’autorgantizació del poble negre i l’aïllament dels Boers Afrikáners exercit per la comunitat internacional. La resistència interna encarnada per diverses organitzacions com el Moviment de Consciència Negre, liderat de Stive Biko, va facilitar l’autotoganització de les classes treballadores. Va haver-hi un augment espectacular de les vagues i la combativitat de la classe obrera. També un augment la lluita política, inclosa la lluita armada amb organitzacions com Umkwontowe Siswe (Llança de la Nació), braç armat del CNA i fundat, ni més ni menys que pel premi novell de la pau Nelson Mandela.
La campanya de boicot, desinversions i sancions al règim d’Apartheid va fer que la CEE i els països de la Commonwealth imposaren a Sud-àfrica sancions comercials i financeres. Les empreses estrangeres es van retirar i moltes empreses nacionals els van donar l’esquena als afrikáners. A nivell esportiu Sud-àfrica va ser expulsada dels jocs olímpics i en l’àmbit de la cultura es van cancel·lar multitud d’espectacles. També s’organitzaven concerts solidaris, com el celebrat en 1988 en l’Estadi de Wembley, un esdeveniment emblemàtic en el qual van participar, entre altres artistes de relleu internacional, Stevie Wonder, Whitney Houston, George Michael, Sting o Peter Gabriel i reconegust grups dels 80 com els Simple Minds, Dire Straits o Eurythmics. Augmentat l’ona de solidaritat internacionalista a favor del dret d’autodeterminació de poble negre a Sud-àfrica.
La combinació de lluita nacional i aïllament internacional és l’estratègia, provada exitosament, que més de 200 organitzacions de la societat civil Palestina van acordar per a enderrocar al règim teocràtic, supremacista i genocida sionista.
El grup de percussió Mayumana, que actuarà dissabte que ve 29 de març en el Teatre Castelar, forma part de l’estratègia israeliana que utilitza la cultura per a llavar la seua imatge i presentar-se al món com un estat modern i occidental. El BDSPV proposa el boicot perquè < no es pot consentir que els sons dels seus tambors tapen els sons de les bombes i els crits de terror de la població civil palestina> a la qual volen exterminar. L’estat d’Israel està construït sobre la sang i els cossos de centenars de milers de palestins àrabs, musulmans, cristians, coptes i també jueus. És el trastorn megalòman d’una minoria racista que s’obsessiona per mantindre un estat colonial “només per a jueus sionistes” amb absència de llibertat, democràcia i igualtat de drets i oportunitats per a tota la població de la Palestina històrica. Si ens queda una mica d’humanitat hem d’impedir per tots els mitjans que Israel quede impune dels seus crims. Exigir la cancel·lació de Mayumana, és una acció que serveix i està al nostre abast. No perdem aquesta oportunitat.
Sergi Cremades Fernández. Educador Social.