A vint anys de l’últim “Festa i lluita”.
Era finals de l'any 1993 quan bona part de la joventut de Novelda s'assabentava del fet que l'estiu del 94 ja no hi hauria "Racó Fester", espai de música i concerts que organitzava el Consell de la Joventut. Eren temps on els Moros i Cristians estaven autocentrats en la seua festa i, la resta de les i els joves, no teníem alternativa d'oci, ja que la Comissió de Festes tenia totalment abandonat a un, cada vegada més ample, sector juvenil que venia pisant fort i demandava una oferta cultural i musical ampla i diversa. Era l'època del Rock, del Heavy, de l' Harcord, del Punk, el Punk rock, l'Ska, el Reggae i el Rap, fets a casa nostra amb una proliferació de grups locals i comarcals amateurs que bastaven aquests estils com van ser els Popatik Hartetzera, Paranoia Kolectiva, Faves Bollies, Trahstorno, Vamos por libre,…i molts més que em deixe per falta de memòria.
A iniciativa d'un grup de joves, va partir la idea de continuar, de manera autònoma, amb el Racó. Però molt prompte ens vam assabentar que això anava a ser una altra cosa ben diferent. Després d'una convocatòria pública i oberta, més de cinquanta joves ens vam ajuntar en la sala del Casal, situat en aquella època al carrer Sant Alfons, en la primera d'una sèrie de reunions multitudinàries on va nàixer del Col·lectiu Xangló. Grup heterodox i inclusiu, ric en diversitat tant cultural com musical i amb una sensibilitat esquerrana i combativa latent que, amb il·lusió i voluntat, va muntar la primera barraca alternativa "Festa i Lluita". Un projecte molt ambiciós amb dues setmanes programades d'activitats, audicions i concerts en plenes festes de la Magdalena.
Tot això amb una premissa clara: l'autogestió. Tot va ser autofinançat per la barra, procurant sempre uns preus assequibles pals joves, i les entrades especials només per sufragar les despeses dels grups importants. La relació amb la institució municipal va ser la d'exigir drets. Si no hi havien subvencions, perquè no les volíem, sí que era la seua obligació garantir recursos, com l'espai, l'escenari, etc. Per tant autonomia però amb reconeixement de drets.
La idea era combinar una oferta cultural alternativa ampla, fonamentalment centrada en la promoció de grups locals i comarcals, donant cabuda a la proliferació d'estils musicals i, donar-nos el plaer d'escoltar en festes de Novelda grups de tot l'estat espanyol seguits per moltíssim novelderes i novelder sense haver d'eixir del poble. Per les barraques van passar grups com Maniàtica, El Último ke cierre, Boikot, Malos Vicios, Andanada 7, Xmilk, Goma 2, 300-MC-RAM, … congregant fins a dues mil persones en una nit de concerts.
Però el projecte també volia mostrar a la joventut noveldera que altre món era possible amb propostes polítiques-culturals alternatives. Hi va haver espai per al debat i l'intercanvi d'idees, en una mena de mestissatge de la joventut rebel, a la "fira alternativa", instal·lada dins del recinte. Temes que al seu moment (i encara) ens preocupaven als i les joves dels 90, la insubmissió, l'ecologisme, el feminisme, la solidaritat internacionalista, el moviment okupa, la lluita obrera i estudiantil, l'anticapitalisme.
Al llarg de les cinc edicions, que va durar Festa i Lluita, com és natural, el Col·lectiu Xangló va anar mutant i adaptant-se a la nova fornada de joves que anaven incorporant-se, convertint-se, indiscutiblement, en una escola pràctica d'activisme social. Molts d'ells hem seguit treballant i lluitant en altes projectes socials, culturals i fins a tot polítics, altres només tindran el bell record del temps passat. Des d'aquí una abraçada a tota la gent que va formar part en algun moment d'aquesta aventura col·lectiva.
Enguany es compleixen vint anys de l'última barraka altarnativa" Festa i lluita" que és va instal·lar en el que actualment és l'auditori Viriato. Des dels inicis la Barraka altenativa va adquirir un caràcter ambulant, un poc nòmada, dirien alguns, la primera edició va ser en el mateix recinte on es va realitzar el Racó Fester, després vendrien l'antic col·legi Jorge Juan, el carreró de "les Pistes", el col·legi Gómez Navarro, i per últim l'Auditori. Molt de temps ha passat ja d'ençà que van sonar els últims acords rebels i combatius, però és un deute pendent recordar i reconéixer aquest moviment juvenil novelder, capaç d'oferir al jovent un espai i una oferta d'oci alternatiu en festes de juliol barrejat amb la lluita social, exemple d'autoorganització, d'activisme, de compromís i de voluntat transformadora.
Festa i lluita!!!
Doy Fe, como tesorero que fui, que al menos el primer año, que montamos una super barraca que ya les gustaría a muchos ayuntamientos, no se sufragó solo de la venta de la barra. Los y las jóvenes que éramos miembros del Col·lectiu Xangló tuvimos que pagar una cuota para hacer posible el proyecto. La responsabilidad como tesorero hizo que cuadraran las cuentas y también hizo que me bautizaran con algún adjetivo bastante negativo, jejeje.
Festa i lluita.