«Vull que comprem una casa en algun carrer tranquil d’esta ciutat.» Les paraules que canta Tardor (Patraix, 2018) reflectixen el somni de tants jóvens del nostre poble. Encara que més que somni, s’està convertint en un malson. L’incessant augment dels preus al mercat de l’habitatge està frenant l’accés a una casa pròpia a les noves generacions.
El panorama amb el lloguer també és desalenador. Costa trobar habitatges amb el cartell de «Se alquila». Les dades oficials reflectixen que Novelda és un dels municipis valencians amb menor oferta de lloguer, i el preu quan trobes alguna cosa no ajuda. «Hem trobat un pis per a llogar», cantava Vienna al seu disc homònim (2020), una frase que cada vegada és més difícil escoltar al nostre poble.
Resoldre aquest problema és prioritari, si ens estimem tindre un poble viu on la nostra gent puga establir-se. Per a poder créixer, madurar, i formar una família, les persones necessitem una llar digna i estable. Des de Compromís vam presentar una moció per a defendre el dret a l’habitatge, amb resultats tristament decebedors. Els partits de la dreta, que tant s’ufanen de «defensar les famílies», es retraten votant sempre en contra de qualsevol proposta que defense l’accés als drets bàsics. El PSOE, amb la seua tebiesa habitual, es va posar de costat permetent que la moció no anara endavant.
Però necessitem polítiques valentes per a poder garantir l’accés a l’habitatge per a tots els nostres veïns, en especial els jóvens. Cal disposar d’un parc públic d’habitatge, promogut i gestionat des de les administracions, que oferisca al poble alternatives accessibles a preus assumibles. Mentre a Europa, països com Suïssa, Àustria o Dinamarca superen el 20% de titularitat pública, a Novelda pràcticament no existeix. I això que tenim diversos solars per a edificar, però necessitem la iniciativa pública, que prioritze el vessant social per damunt de la rendibilitat de la construcció.
També disposem de moltes cases buides (unes 1300 segons l’INE), que podrien acollir pràcticament tota la població entre 20 i 30 anys de Novelda si es rehabiliten i s’integren al mercat. I l’última incorporació al paisatge del poble: els pisos turístics. És indubtable que alegra la vista vore com edificis semi-abandonats tornen a la vida, però sense perdre de vista que la prioritat deuria ser l’habitatge dels veïns. Cal limitar de la proliferació indiscriminada de lloguers turístics en un poble on tradicionalment predomina el turisme d’un dia, i legislar amb iniciatives que premien prioritzar l’ús residencial sobre el turístic.
No es tracta d’un problema de fàcil solució, però és hora de passar a l’acció, aprofitant que el deute de l’ajuntament toca mínims. Impulsem ajudes per a la rehabilitació dels habitatges buits. Constituïm un parc públic d’habitatge assequible. Limitem l’especulació. I recuperem la il·lusió dels nostres veïns per quedar-se al poble.
Deja una respuesta