L’exalcalde de Novelda, Salvador Sánchez Arnaldos, l’exregidor del Partit Comunista, Daniel Monzó, l’exedil d’Aliança Popular, Luis Sánchez, l’exdiputat provincial, Manuel García Terol i l’exregidor d’UCD, Antonio Segura, van participar en la taula redona «La consolidació de la democràcia a Novelda en el govern de 1979-1983». El regidor de Cultura, Víctor Cremades, va presentar esta xarrada-col•loqui que va estar moderada per David Beltrá i Lucas, membres del grup CENT, en un acte que va comptar amb una important presència d’autoritats, amb l’alcalde Mariano Beltrá i el popular Rafa Sáez entre altres. TEXTO: JUANJO PAYÁ. TRADUCCIÓN: MAGDA RIBELLES
El silenci i la por van ser les paraules més repetides en l’arrancada de la trobada entre els exmandataris polítics i ponents invitats, testimonis tots ells de la història de la democràcia del poble de Novelda, en uns anys on la dictadura franquista començava a deixar-se arrere. «Vaig vindre de Rússia en 1957, i mai podré oblidar com ma mare em demanava que callara, que fóra caut… eren temps durs», va assegurar l’exedil del Partit Comunista, Daniel Monzó, aquell xiquet de la guerra que va fugir del conflicte incivil i va passar a l’antiga Unió Soviètica, per a quedar atrapat un temps després en la II Guerra Mundial.
«Ens reuníem en els bars de Novelda, encara que la policia et buscava. Policia que inclús enviava el mateix Ajuntament i que, se’ns plantaven davant, i ens preguntaven de què estàvem parlant. A poc a poc, afortunadament, açò va anar canviant», va agregar Manuel García Terol, exdiputat provincial pel partit socialista.
Antonio Segura, ex d’UCD, va fer al•lusió al buit polític que tenia tota la seua generació. «Sempre vaig ser un estudiós del marxisme, i recorde un dia que vaig tractar de donar-lo a conéixer entre els alumnes en una de les meues classes en l’antic col•legi Francisco Franco, i quan vaig acabar em vaig trobar a l’eixida amb el brigada, qui em va recriminar donar aquesta lliçó».
L’exalcalde de Novelda, Salvador Sánchez Arnaldos, assegurava que en aquestos «moments difícils» s’anava amb «molt compte» entre els aspirants polítics encara que «teníem inquietuds socials, hi havia diàleg i no tant enfrontament com ara». A més, Sánchez Arnaldos va reivindicar l’important paper exercit pel col•lectiu «Amics de la Cultura» en aquesta etapa de la democràcia.
LES LLISTES
Cada partit va començar llavors a confeccionar les seues llistes electorals, alhora que es deixaven arrossegar per les seues conviccions polítiques, i el noveldense Luis Sánchez va descobrir la figura de Manuel Fraga en Aliança Popular: «No teníem preparació política i a mi em va influir aquell home molt honrat com a Fraga, al què anavem a veure a la Facultat d’Ecónomicas… però vaig tindre molts problemes per a fer les llistes i al final vaig haver de posar a familiars pròxims». Per la seua banda, Salvador Sánchez Arnaldos va agregar que en el PSOE «es van habilitar unes urnes perquè tot el món poguera ser candidat, i al final vaig guanyar jo per dos vots a Román».
Antonio Segura, des d’UCD, creu que la seua elecció com a líder del partit va ser equivocada «perquè hi havia gent molt preparada darrere meua». «El nostre pensament és que calia parar a l’esquerra i que no avançara més, per això érem un partit de centre que hui no tindria sentit. Per això que un grup d’amics ens reunírem en la seu de La Glorieta, i es triara al candidat, que no va voler ser ningú».
LES ELECCIONS I PROJECTES
El resultat de les eleccions municipals de 1979 va ser: PSOE (4797 vots, 10 regidors); UCD (3336 vots, 7 regidors); PC (1576 vots, 3 regidors); Aliança Popular (550 vots, 1 regidor). Finalment, PSOE va pactar amb el Partit Comunista i van formar el primer Govern democràtic a Novelda.
«Els que vam arribar allí no ens coneixíem. Aquelles eren persones amb ideologies antagòniques però, malgrat que nostres pensaments oposats, vam arribar a acords evidents. I quan vaig eixir de l’Ajuntament, vaig eixir amb amics que encara conserve 30 anys després», va afirmar Segura.
Monzó va recordar a Floreal, l’anarquista de Novelda empresonat a Jaén, alhora que va apuntar a la necessitat prioritària de comptar en el poble amb uns servicis socials mínims en el primer Govern democràtic. Per això, a la construcció del Centre de Salut, antic ambulatori, que s’instal•laria en l’actual Casa de la Cultura.
L’exalcalde Salvador Sánchez Arnaldos recorda com escoltava les monges dir que «ara ens tiren» o «quina llàstima que entren els rojos, perquè llevaran tots els Sants» en al•lusió a la primera processó de Setmana Santa que va viure després de la seua presa de possessió. «En el bar Saoro ens reuníem tots, i a mi m’han arribat a mesurar l’esquena per a la caixa del taüt unes persones que no diré el seu nom perquè encara viuen», va dir Salvador Sánchez Arnaldos.
Novelda va comptar amb dos diputats: Vicente Segura (per UCD) i Manuel García Terol (pel PSOE). «La presència de noveldenses en la Diputació d’Alacant va ser molt important per a dur a terme obres com la reparaciò dels camins d’El Campet o l’Orna o l’arreglament de la carretera que hui és l’aparcament del Castell», va apuntar García Terol, alhora que Salvador Sánchez afegia: «Una de les primeres decisions que vam prendre en El Govern va ser paralitzar totes les llicències de les pedreres de marbre d’al voltant del Castillo, ja que el Santuari estava a punt de caure» .
COLP D’ESTAT
«Vaig estar massa soles». Salvador Sánchez Arnaldos recorda la nit que va passar en el despatx de l’alcaldia el 23 de febrer de 1981, quan el governador noveldense Luis Romero li va demanar que no isquera d’allí. «Aquella nit i una altra que vam passar en Sant Roc van ser les més dures de la meua carrera política».
