Consens
Formem part d’una societat que sol interpretar la realitat de dos maneres aparentment oposades: bé – mal, Barça – Madrid, ecologia – tecnologia, Orient – Occident, empresaris – treballadors, etc. Esta interpretació bipolar és l’antesala del maniqueisme, que és el fals sentiment que ens fa creure que, si alguna cosa no ens agrada, és perquè és culpa dels altres. La política no només no està exempta d’esta simplificació absurda de la realitat, sinó que la consagra fins a límits completament irracionals.
Així, una de les rèmores amb què ensopeguem a l’hora d’intentar superar la crisi econòmica actual és la falta de responsabilitat que generalment afecta la nostra classe política, entretinguda sovint amb acarnissats i recíprocs atacs ad hominem que no aporten res de bo i que cada volta la desprestigien més. El maniqueisme no és en absolut la solució davant de cap problema, però encara és una postura més estèril quan la costera és tan empinada com esta. La gran perversitat de la crisi econòmica és que no se solucionarà mai des dels postulats d’un únic partit polític: ni el PSOE troba solucions en el seu ideari històric (més aïna, al contrari, es veu forçat a decebre’l), ni la recepta del PP seria diferent de donar carta blanca als qui més tenen i retallar drets i jornals de treballadors i funcionaris. Per això, en un context tan cru com el que estem travessant, en un context en què no existeixen solucions màgiques, la condició necessària per a començar a vore la llum és partir del consens.
Però si des del Bloc parlem de consens no és, simplement, per fer ús d’una paraula que sona bé. Ho fem, d’entrada, perquè creem que el consens és ja un èxit per se, ja que naix del respecte i de la responsabilitat de tots, de la capacitat de dialogar, d’aportar idees i d’arribar a acords. I ho fem, sobretot, perquè honestament creem en el consens com a mètode d’actuació: en tots els partits polítics (des del Bloc fins als Verds, passant per PSOE i PP) hi ha propostes vàlides, idees per al debat, projectes que ens poden ajudar a superar la crisi. Propostes, idees i projectes que tindran més possibilitats de fructificar si vénen recolzades pel debat constructiu, per la reflexió generosa i, en definitiva, pel consens de tots.
La senda del consens no ens farà deixar arrere la crisi màgicament, en un tres i no res, més encara si no la recorrem de la mà de polítics honestos i honrats. Però, sens dubte, el consens serà un dels millors aliats a què podrem encomanar-nos per a superar-la.
No podéis tener consenso, si ni siquiera habéis conseguido que funcione Compromís, cosa que en el resto de la comarca sigue funcionando. Así que digamos que vuestra gran baza de consenso os la habéis cargado, entonces que es esto?…Palabras huecas
Si el Bloc disposa de eixos plitics honestos i honrats, em pareix una disponibilitat a tindre en compte.
eres el mitjor julio…
Bon article Juli, com es nota que ja arriben les eleccions, el Bloc com sempre preparant-se per el consens, però serà com dius per aconseguir arribar a solucions que ens permetin sortir d’aquesta crisi o serà per justificar ara que fa olor de desastre en el PSOE i deixar la porta oberta per pactar o consensuar amb el PP si no tragués majoria absoluta i seguir enganxats al poder.
Suposo que després d’aquests anys de coalició amb el PSOE, evidentment amb acord total, si no, suposo que aquest pacte s’hagués trencat, serà continuat en el temps tot i el resultat de les eleccions.
Ja que aquesta última reflexió és una utopia i suposo que al final el consens serà determinat per les cotes de poder que el Bloc puga aconseguir encara que la idea que expresses en el teu article em sembla perfecta i per descomptat a mi i molts ciutadans ens agradaria veure com els grups polítics fossin capaços de consensuar una política municipal sense mirar els seients que poden aconseguir en el ple de l’ajuntament.
M’agradaria pensar que les teves paraules són ben intencionades, però l’experiència em diu que l’objectiu final és ocupar els màxims llocs de poder que es puguin aconseguir a través de paraules tan socorregudes com el consens, la governabilitat o la responsabilitat democràtica.