Veles i vents
Després de quasi quatre anys de coalició, per al Bloc ha arribat el moment de navegar sols. De tornar a navegar sols. Vam virar el rumb lleugerament per a formar un estol més gran, més ferm, en què les forces de tres vaixells diferents convergiren en un de sol. Ho vam fer perquè estàvem convençuts que aquella Ítaca valia la pena i l’esforç: fer que el teu poble, que el nostre poble, es regira sense les dissensions d’antany, sense les corrupteles, els fraus i el desgovern que impera en el nostre País.
Vam virar el rumb, i ho vam fer de forma generosa i responsable: sempre vam tindre mires altes i vam anteposar el bé del poble al bé del partit. Nosaltres, aleshores, vam encapçalar l’estol que havia de conduir Novelda cap a un futur més participatiu, més just, més sostenible, més nostre. Els nostres ideals no van poder arribar complets a bon port, perquè, com bé saps, ens va arrasar la major tempesta que recordem quasi tots: una crisi econòmica ingent, incommensurable, conseqüència de l’enorme mentira en què havia viscut el mercat immobiliari durant més d’una dècada.
Però, a pesar de la tempesta, cap de les tres naus no va naufragar durant el trajecte. Ara, en canvi, els altres vaixells han decidit abandonar l’estol i fer via cadascun pel seu costat. No se’n van perquè no tinguem sintonia en qüestions ideològiques. No, no és per això. Perquè a nosaltres, a la gent del Bloc, ningú no ens pot ensenyar a estimar més els nostres paisatges i la nostra terra; ni ningú ens pot ensenyar a defensar amb més afany els drets socials de la nostra gent. Se’n van per ambicions personals. Ambicions personals lícites, però que xoquen frontalment amb la generositat i amb la responsabilitat necessàries per a governar un poble tan gran com Novelda. Ambicions personals comprensibles, però que el 2003 regalaren al PP una immerescuda majoria absoluta.
A ells, no em queda més que desitjar-los bon vent i barca nova. Mentrestant, el nostre vaixell, el vaixell del Bloc, torna a navegar sol, a bon ritme, sense dependre de l’humor amb què s’alcen els uns o els altres. Les bones idees i els bons projectes se’ns acumulen per les bodegues i l’eslora a l’espera de rebre el vistiplau i l’impuls del poble, si el poble així ho considera. Per bandera, duem més de 23 anys de treball honest, generós i responsable. I, sobretot, la grandiosa estima que sentim per Novelda. Esperem que el vent que brota dels pulmons del poble continue omplint les nostres veles.
desde la nefasta notícia em sent trist,sempre he recolçat posicions progresistes i nacionalistes i considere una traïció al poble,una punyalada per l´esquena estes disputes infantils.cal recordar el antic refrany valenciá `l´aigua junta es la que rega´,la història ens ensenya que desunits no som ningú,tot i que a vegades es precís caure…
ojala hubiera navegado siempre solo, menuda gestion la de su representante, menuda gestion, menudo ritmo!!