QUAN LES SENSACIONS S’APAGUEN
No sé on està l’essència de la festa. Mai m’han interessat del tot determinats actes festius però per raons òbvies he viscut la festa des de dins, almenys estos dos últims anys i jugant en dos fronts, junt a Reme Boyer i junt a la Comissió de Festes.
La festa està present tot l’any, les festes de Nadal i les dels diferents Barris, les de Sant Pere i per descomptat les Patronals, les més importants i les que més treball ens han donat.
Tot és qüestionable i la Festa també, admetrem errors alçant el cap amb el convenciment que el que no s’arrisca no s’equivoca.
I ara, quan les sensacions s’apaguen, després de l’últim terratrèmol dels focs d’artifici, s’inicia una pel•lícula quasi real, fotograma a fotograma com a recull dels dies passats o com a cartes d’una baralla disposades al llarg de la ment.
El meu llibre blanc ple d’anotacions, el programa d’actes subratllat dia a dia i que encara sobreviu junt a mi com una ànima salvadora, horaris, dates, actes amuntegats jugant a encaixos.. demà que toca?
No sé on està l’essència de la festa, pot ser perduda a un racó de cada acte, en unes paraules d’amor senzilles i tendres, cantades a cor i de cor, amb el senyor Serrat, o pot ser en la il•lusió d’un ventall triat a l’atzar i que donarà aire i vida a una joventut que viurà una experiència que mai oblidarà, o en el carrer Mazantini cantat per Josep Lluís Moreno que ens travessà amb un calfred per tot el cos eriçant-nos la pell, o en el calor de la marea humana barrejat amb la dolçor i l’olor de l’anís i els ciris el dia de la baixada, o en l’entrada de la Patrona a l’església corejada per mil veus.
Tots els actes tenen un moment.
Tal vegada altres començaren abans a sentir la festa, les sensacions, el dia que van anar a replegar els vestits de les desfilades i de bon segur el seu moment el van tindre a l’instant en què sentiren la música en vena que els arrancà literalment carrer avall.
Per a altres el seu moment potser estava a la Barraca entre cubalitros que anaven de mà en mà al temps que sentien als seus col•legues que els incitaven des de l’escenari amb acords de violí i guitarres amb la seua exultant joventut, mentre uns altres a la zona VIP saborejaven els ronets que posava Isabela fins a les primeres hores de la matinada.
Imatges i records és el que queda.
Jo he trobat alguns d’eixos moments, he tret la màquina al carrer intentant captar l’essència, la mirada, el gest. Uns altres, més fotògrafs que jo, també intentaven capturar el temps, l’espai i el moment màgic, cadascú buscant un tros de festa per a tots igual, per a tots diferent. Llarg i continu com la traca, curt i sec com el tro final.
He furtat imatges que en alguna ocasió havia somiat, i no me n’havia atrevit a fer, les Belleses de prop o un gegant pegant voltes pel carrer al so de la dolçaina o tal vegada un “nano” donant la mà a un xiquet. Atrapant somriures, mirades, sensacions… amb un clic rere un altre, capturant uns instants que s’escapen com la vida i s’acaben com la Festa… Buscaré l’estrella que brillava en els teus ulls, li donaré la mà i li demanaré que em porte a tu… (Fórmula V) el retrobament amb una lletra i música del grup que ens va fer viure la joventut, o com diem ara, la banda sonora de la nostra vida.
He viscut les Festes 2009 d’una manera diferent, des de la programació mesos enrere fins a l’actuació en el dia assenyalat, el treball paga la pena, sóc un privilegiat, casual, ocasional, però un privilegiat.
No sé on està l’essència de la festa, potser en algun moment l’haja tingut al meu costat, o tal vegada l’he atrapada en una foto amb format digital i ara resta barrejada entre centenars d’imatges festeres i dormirà justament plena de sensacions en el disc dur de l’ordinador i de la meua memòria.
Però estos que són els moments dels sentiments han estat acompanyats per moltíssima faena de la que no es veu, l’organització i logística a càrrec de l’equip d’obres amb Manolo, l’electricista Jose Luis i tot el personal d’obres, conserges, encarregats de parcs i jardins, megafonia, decoració… personal dedicat a les taules, cadires, tendalls, llums, decoració, frigorífics amb beguda fresca, improvisació “resultona”… 24 hores al servei de la Festa, nit i dia perquè no falte detall i que els resultats siguen positius, calor a tota hora i sempre amb bona disposició. Des d’estes línies vull agrair a tots els implicats la seua impagable tasca i a quantes persones han col•laborat desinteressadament perquè estes festes hagen estat, encara que a alguns els pese, un veritable èxit.
Enric Ruscalleda
