Herència viva

Artículo de opinión de Alicia Mendoza, Guanyar Novelda

Tots ens matem a treballar per donar un futur millor als nostres fills, un bon cole perquè tinguen els màxims coneixements, una bona educació i valors a casa per tal que siguen persones formades i amb una sòlida base emocional, intentem donar exemple amb els nostres actes i paraules, però no entenc el que passa en el moment eixim al carrer, que en la meua opinió és la casa de tots i ningú cuidem com toca.

No tenim més que pegar una volteta pel nostre poble, per tal de vore l’abandó absolut, que en part serà culpa de la falta de neteja, que és un tema que haurem de denunciar davant qui pertoque, per tal que prenguen les mesures pertinents davant l’empresa concessionària, però en aquest aspecte la ciutadania deixem  molt a desitjar, contenidors plens a les deu del matí, mobles que esperen ser replegats quan tots sabem que el camió de la brossa no els arreplega, mascaretes tirades a terra, burilles per tot arreu i sobretot plàstic, eixe mal pandèmic que no ens matara aviat, però que ens enverina a poc a poc, ja que en uns anys forma part del nostre paisatge per on vages, no hi ha racó de la nostra propera natura que no estiga inundat d’ell, riu, muntanya, clots, carrers, solars, no sóc capaç de caminar uns metres sense vore alguna borsa o plàstic a terra.

Si fórem capaços de gastar menys plàstics, reutilitzar els que són totalment necessaris i reciclar-los quan la seua vida útil acaba probablement deixaríem als nostres fills una herència prou més important què ens imaginem, una herència que revertiria al seu benestar, a la seua salut, ja que els microplàstics acabaran per passar-nos factura a tots, és trist i en definitiva justícia poètica que el mateix plàstic en què estem ofegant la natura a poc a poc revertirà sota la nostra salut si no som capaços de trobar una forma més sostenible de consum.

És una altra forma d’educar, de valorar no tant el que podem adquirir en diners, sinó el que tenim a la mà, de gaudir del nostre poble i entorn.

Si som capaços de reconèixer la riquesa que ens envolta i que soles amb un poc de cura podem mantenir, segur que creixerem com a societat i com a poble, és simple respecte si sóc incapaç de tindre la meua casa bruta perquè la de tots, que és meua també no la respecte, els carrers, parcs i entorn natural són de tots i per tant també la nostra responsabilitat, cuidar-lo i respectar-lo no hauria de ser una opció, sinó una obligació, perquè no sabrem la meravella que tenim fins que la perguem.

Otras noticias de interés

7,727FansMe gusta
2,647SeguidoresSeguir
2,764SeguidoresSeguir
4,730SuscriptoresSuscribirte

últimas noticias