Artículo de opinión de Malena Cremades, Compromís
Durant estos dies el poble de Novelda ha patit dos greus atacs masclistes, la pintada insultant contra un cartell que expressa que el nostre poble està en contra de les violències masclistes i el greu assetjament que han viscut les dones del Col·lectiu Feminista Belladona per part de dos individus, que amb el seu atac, deixen una altra vegada clar que les dones patim les conseqüències de viure en un sistema que dona cabuda a este tipus de conductes miserables.
Ens ha sorprès que hagen passat desapercebuts estos incidents per part de la regidoria d’igualtat i de l’alcalde, que no haurien d’haver permès que un cartell que insultava a totes les dones, tinguera protagonisme ni un sol dia i que haurien d’haver condemnat públicament un atac contra un col·lectiu feminista del seu poble. I és que si alguns, a nivell local i des d’un ajuntament, no han estat capaços de donar la importància que mereixen estos incidents, no ens pot sorprendre que no es prenguen mesures urgents a altres nivells per a resoldre els problemes que fan que el 8M siga un dia absolutament necessari.
Problemes com l’escletxa salarial, perquè alguna cosa no quadra quan les dones seguim sent majoria a les universitats però després són ells qui ocupen els alts càrrecs i som nosaltres qui ocupem el primer lloc en precarietat i en misèria salarial; problemes com que els permisos de maternitat no s’han modificat des de fa 30 anys, donant l’esquena a evidències científiques que recolzen que les mares i els seus bebés han d’estar junts molt més que 16 setmanes, entre altre coses perquè l’OMS recomana la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos i la seua continuació fins als 2 anys; problemes com la invisibilització en l’àmbit domèstic i de cures, amb tantes dones dedicant tota la seua vida a treballar en casa sense tindre reconeixement econòmic i social i amb jornades de 24 hores 7 dies a la setmana sense vacances ni festius; problemes com la normalització de la violència que les dones patim als carrers, als llocs de treball i als mitjans de comunicació i problemes com la prostitució i l’explotació reproductiva, recolzades per una societat patriarcal on els nostres cossos són considerats objectes de mercat i que continuen sent l’única eixida per a tantes històries de precarietat laboral i desesperació.
Este només és un resum de les raons per les quals la nostra lluita segueix sent necessària. Perquè als nostres problemes, ja siguen a nivell municipal o a nivell mundial, no es pot seguir donant l’esquena ni un sol dia més.