Artículo de opinión del colectivo de Esquerra Unida Novelda
Que enguany ha sigut un any d’anomalies és pràcticament un tòpic a aquestes altures. La pandèmia i la crisi política i econòmica conseqüent han desestructurat els nostres calendaris tradicionals i aquest 14 d’abril no va ser cap excepció. Els partidaris de la república no van poder celebrar el 90 aniversari de la seua proclamació aquesta setmana. Irònicament aquest any ha sigut un constant recordatori dels motius darrere dels principis republicans.
Quan en 1930 els partits republicans signaren el pacte de Sant Sebastià signaren, en definitiva, un manifest en contra de la corrupció política que havia segrestat la suposada democràcia espanyola des del seu naixement, en contra d’un rei despòtic i hipòcrita al que els poders de l’estat havien col·locat per damunt de qualsevol llei, en contra dels oligarques i latifundistes que vent perillar els seus privilegis davant de les consignes de llibertat i igualtat de les classes populars havien recorregut i recorrerien a la dictadura com a últim recurs.
Presentar la segona república com un període perfecte de la nostra història no seria honest. Van ser massa les voltes en que les propostes progressistes, en ocasions massa conservadores, van ser tombades pels poders antidemocràtics de les antigues classes dominants, que acabarien per guanyar les eleccions de 1934 assumint el govern. Tot i això, el progrés aconseguit durant aquest anys es innegable: la reforma educativa que separà l’església i l’escola, els principis d’una ambiciosa reforma agrària, el reconeixement del dret de vot de les dones i la concepció d’Espanya com un estat federal i plurinacional son mèrits difícilment ignorables.
Aquest va ser l’esperit de progrés que s’estengué entre una gran part de la població quan es varen descobrir les trames corruptes que tenien al rei Juan Carlos al centre. La commoció, sentida especialment entre els més joves, va estar a punt de tornar boca amunt gran part dels consensos sobre els que es va fundar la constitució del 78. L’establishment polític ha sigut fins ara incapaç de respondre a aquests canvis preferint ocultar-los deliberadament mitjançant l’exclusió de certes preguntes de les enquestes de l’INE.
Les enquestes organitzades pels mitjans privats apunten a que vora un 40% de la població espanyola prefereix la república com a forma de govern. Davant d’aquesta situació és la nostra obligació com a demòcrates exigir als nostres representants que es convoque un referèndum sobre la forma del nostre estat. Ha arribat el moment de recordar als nostres polítics quin es el motiu últim de la seua autoritat. Els dies on la monarquia era per a molts un factor tolerable de la seua vida amb el que només entraven en contacte per mediació de la premsa rosa han quedat darrere. Volem expressar la nostra voluntat sobirana i volem fer-ho de manera vinculant perquè només així podrem caminar cap a una societat més justa i democràtica.
¿La izquierda? Lagarto, lagarto