Tribuna de Opinión de Sergi Cremades
Segur que, en algun moment heu sentit parlar alguna cosa relacionada amb l’Agenda 2030, però no heu parat l’atenció al fet que això representa per al conjunt de la ciutadania i perquè ajuntaments i institucions col·loquen, al costat de la seua imatge corporativa, els colors de l’arc de santmartí i el 2030 ben gran. Al que també heu parat atenció ha sigut al fet que Vox rebutja aquesta agenda per «ideològica».
El cas és que l’any 2015, els estats membres de les Nacions Unides, reconeixien que el desafiament més gran del món actual és l’erradicació de la pobresa fruit de les desigualtats socials. Per això van aprovar un pla d’acció a favor de les persones i el planeta amb dèsset objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Aquests objectius abasten les esferes econòmica, social i ambiental com l’esmentada erradicació de la pobresa, la salut i el benestar social, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, l’aposta per l’aigua potable, l’energia assequible i no contaminant, treball decent, la reducció de les desigualtats, l’acció pel clima, la pau i la justícia social entre d’altres. Tant la UE com l’Estat Espanyol van signar l’acord i els compromisos que comporta.
No és una agenda radical o revolucionària, ni cap recepta genèrica que calga aplicar sense tenir en compte la realitat de cada territori i tampoc cap a l’obligatorietat de desenvolupar tots l’ODS, com la mateixa ONU matisa. Cada Estat té la potestat de dissenyar el seu pla amb les seues prioritats i el seu pressupost.
Era de sentit comú assolir un acord d’aquestes característiques davant l’emergència social, econòmica i mediambiental en què ens trobem. Ara, quan ens assabentem que l’eixida de la crisi pandèmica s’ha saldat, a l’Estat Espanyol, amb un augment de les desigualtats, on els trams més vulnerables han sigut els més castigats, i que la crisi hauria sigut molt més acusada de no haver-se implementat l’escut social, és de lògica pensar que les mesures l’agenda 2030 són fonamentals per reduir l’impacte de la concatenació de crisis (la pandèmia, la guerra a Ucraïna, la inflació…). Quina persona, país o govern, estaria en contra de l’erradicació de la pobresa o de la fam com plantegen l’objectiu 1 i 2 de l’agenda 2030? Com es pot dir que és «ideologia» voler una vida millor per a tothom? És ideologia voler protegir l’única llar de la humanitat?
Encara i així el PP i Vox tornen a trencar amb el bon judici i, als ajuntaments on governen, estan eliminant qualsevol rastre d’ella, sumant-la a la llista de mesures censurades pel negacionisme extremista i neoconservador com la violència de gènere, el canvi climàtic, la diversitat sexual, cultura i identitària, o el gir dels planetes al voltant del sol(?). Amb aquesta estratègia molt ben orquestrada, de fer-nos creure que dir el que li rota a un en qualsevol moment és defensar la llibertat de pensament, el que volen invalidar són els valors i principis col·lectius que ens han fet avançar com a humanitat.
Es podria argumentar, en contra d’aquesta agenda, que és una hipocresia i un somni irrealitzable perquè les propostes atempten amb els interessos de les grans corporacions i multinacionals que controlen fins a l’aire que respirem i que la major part dels Estats es pleguen als seus mandats. Aleshores, clar que és per ideologia!, la d’una minoria contra la
majoria social que, per egoisme i ànsies de beneficis i fent-se servir de la necropolítica, vol posar impediments perquè el conjunt de la humanitat puga viure dignament.
Cada vegada que es nega l’Agenda 2030 amb l’excusa del fet que és una proposta ideològica de l’esquerra progre, el que ens estan dient és que no podem fer realitats els nostres somnis, que no podem millorar les nostres condicions de vida, que no podem desitjar un món millor per als nostres fills perquè a ells, defensant els interessos dels seus amos, els trobarem enfront. El que ens recorden és que ells, la dreta i l’extrema dreta, són els representants de les classes dominants i faran tot el possible per continuar mantenint els seus privilegis, a costa de tothom, a costa de tot el planeta.