Tribuna de Opinión de Sergi Cremades
El meu fill em va preguntar a qui anava a votar aquest 23J. Jo li vaig contestar que ja havia votat per correu i que sens dubte l’única opció era Compromís-Sumar subratllant que ho feia, una altra vegada, amb el nas tapat, perquè en aquesta conjuntura de gir reaccionari i d’amenaça real de retrocedir quaranta anys en drets i llibertats, Sumar era la millor opció, encara que no tinguera cap confiança que, reeditant el govern progressista, s’assumisquen valentament, les transformacions necessàries per a millorar la vida de les classes treballadores i sectors més vulnerables.
En fer-li entendre que Compromís- Sumar no era una opció perfecta, però més útil que el PSOE, va voler donar-me suport explicant-me que si arribara a governar Sumar, prohibirien la premsa que no estiguera del seu costat i, al seu bon judici, això representaria una pèrdua de llibertats.
Per a poder desmuntar aquesta bola (bulo en castellà) o faula interessada, vam haver de recórrer al programa electoral de Sumar per a confirmar que efectivament era una mentida orquestrada. Vaig recordar que fa uns mesos, des d’un mitjà afí a la direcció de Podemos, organització que forma part de Sumar, es llançava a l’opinió pública la idea que, al igual que els representants polítics, gràcies a la llei de transparència, han de fer una declaració de béns abans i després del seu pas per la gestió pública, per a garantir que no s’han lucrat al llarg de la legislatura (cosa que no va voler fer Vox en acabar aquesta al·legant que ells només vetlen per l’interés d’Espanya i es queden tan amples!), hauria d’existir un protocol de transparència periodística pel qual, els periodistes més influents, declararen qui els paga per a quí treballen. No és el mateix que sigues accionista de Mediaset o et pague Atresmedia que treballes en una empresa pública com RTVE, tal com ha quedat demostrat en el debat entre Sánchez i Feijóo en Antena 3 i en l’entrevista de Silvia Intxaurrondo a Feijóo en TVE.
En el debat, els periodistes van avergonyir a tota la seua professió per no intervindre quan Feijóo mentia descaradament. Pel contra Intxaurrondo va donar una lliçó magistral de periodisme confrontant amb el candidat del PP les seues faules. Per favor, no deixen de veure, si els és possible, la sèrie Succession, on s’exemplifica, de manera brutal, com les grans empreses de comunicació, arriben a influir tant en l’opinió pública fins a ser capaces d’enderrocar o erigir governs. Vist el vist, la idea, que no proposta electoral llançada se m’antulla plausible. Res a veure amb prohibir premsa. No per favor!
A aquestes altures, el meu fill ja havia desconnectat després de queixar-se que tot aquest procés de separar el gra de la palla, era molt avorrit, requereix temps, i no s’explica en les xarxes, Les xarxes socials, com WhatsApp, Facebook Reels, TikTok, Instagram, YouTube Shorts, o Twitch, són eines molt efectives per a propagar notícies falses interessades, on la dreta i extrema dreta es mou com a peix en l’aigua. Intervenen tres factors, el primer és que els i les receptores dels missatges són majoritàriament joves sense capacitat per a filtrar informació, perquè encara no s’ha aprés a fer-ho i la pròpia naturalesa de les xarxes impedeix l’exercici de reflexió necessari Amb la qual cosa es crea una massa de consumidors de microprogrames, vídeos curts, reels, pòdcasts, memes i altres formats, a manera de píndoles «ideològiques», quasi sempre faules, que apel·len al sentit comú de la gent, com li va passar al meu fill. D’altra banda, tenim una sobreinformació en temps quasi real, que fa impossible de contrastar i verificar el seu contingut, i si es contrasta, ha passat temps i l’engany ja ha fet l’efecte desitjat. El tercer factor és la bola com a estratègia política de la dreta i l’extrema dreta que aplica al peu de la lletra els principis de propagandístics del ministre nazi Joseph Goebbels.
Fins que siguem capaços d’entendre com opera la ment d’un nadiu de les xarxes socials i poder dotar pedagògicament de pensament crític, autònom i lliure a aquesta ciutadania nativa o aconseguim que s’aplique l’ètica periodística més enllà dels mitjans de comunicació tradicionals, l’única estratègia vàlida contra les seues mentides és predicar amb l’exemple. I en això l’actual govern «progressista» no ha estat a altura. Esperem que no desaprofiten una segona oportunitat, si la ciutadania s’ho permet.
Sergi Cremades