Tribuna de opinión de Mª Dolors Beneyto
Aquest article podria titular-se també “El feminisme té moltes cares”. Des del moment en que dones com l’Ana Botín o la Marta Ortega es defineixen com a feministes perque han pogut trencar l’anomenat sostre de cristal, les organitzacions feministes estem en l’obligació d’aclarir que la igualtat hauria de dirigir-se al 99% de les dones, en cap cas a l’1%.
El feminisme, com totes les lluites per la igualtat, sempre ha tingut una gran càrrega reivindicativa i de lluita permanent. Quan s’aconsegueixen objetius com el dret a votar o a l’avortament o lleis explícites que asseguren els drets de les dones, la lluita es traslada a fer-los cumplir per a la majoria de totes les dones.
Encara que és important que les dones estiguen en llocs de responsabilitat que tradicionalment havien ocupat homens, els problemas per a la majoria continuen: mancança de co-responsabilitat en el treball domèstic o la diferencia entre els salaris que pot arribar fins al 18% i que es traslladen més tard a les pensions.
El feminisme ha de ser de classe per a ser efectiu i millorar la realitat quotidiana de les que no som filles de banquers i grans empresaris. Ha de ser capaç d’analitzar les diferents opresions que pateixen les dones, moltes vegades sense ser conscients perque estan interioritzades. Ara mateix, és més important promoure polítiques per a desfer-se del sòl enganxòs que lluitar contra el sostre de cristal que beneficia a una minoritària elit de dones. Pel que fa a l’Ajuntament de Novelda, la seua política sembla ser només commemorativa dels dies més assenyalats ,el 8 de març i el 21 de noviembre contra la violència de genere.
Des de les dues organitzacions feministes locals trobem a faltar voluntat per a determinar i solventar les diferents problemàtiques que puguen tenir les dones a Novelda que, com he dit abans , dependran del lloc que s’ocupe en l’escala social. A més, ens hem convertit en lloc de acollida de moltes inmigrants amb diferents cultures.
Elles son de fet tan novelderes com nosaltres i aquest fet afegeix una nova variant per a tenir en compte a l’hora de assenyalar i tractar desigualtats.És per això que he dit abans que la lluita feminista ha de ser plural i incloent. El fet de tenir un pla de igualtat i un diagnòstic de la situación local, hauria d’estimular el treball concret de la corresponent regidoria que podrà comptar amb nosaltres en el Consell per la Igualtat quan es constituïsca. Denunciar les polítiques reacciònaries de la dreta política no es suficient, s’hauria de passar a l’ofensiva implementant l’alternativa feminista.
Acabe com ho ferem a la Plaça Vella el 8 de març per la vesprada , VISCA LA LLUITA DE LES DONES PALESTINES!