Artículo de opinión de Alicia Mendoza
Desde fa un temps, ens trobem molts comerciants del nostre poble amb un profundissim descontent. Al nostre cas, parle del meu negoci, Cafeteria La Glorieta. Fa uns mesos ens varen comunicar, que la terrassa situada just enfront de la nostra porta pasaria a ser del negoci del costat que també es dedica a l’hosteleria sense més mediació, ni dret a explicar- nos En eixe moment al nostre estupor ja que no coneixem, a cap municipi, altre cas similar, en el que la terrassa que es projecta a la fassana d’un bar, se li otorgue a altre , com dic ací soles acabàven de començar amb les anomalies.
Un regidor que se amaga i ens diu, que ell soles signa el que li possen davant, que si, és el encarregat de terrasses, però que les competències les té derivades la policia local. Una policia, que nosaltres pensàvem, se encarregava de seguretat vial, pero que al nostre poble també te dret a dir, quin espai es municipal, i a qui se’l otorguen (jo pensava que una vegada eixia de la meua porta qualsevol espai ja era municipal), per tal d’aconseguir aço, han de fer una interpretació partidària d’una ordenança municipal que fins ara ens havia regit a tots.
Un alcalde que no soles tras dos mesos esperant una reunió, no ens l’ha concedit, sinó que en un plenari, en volta de donar solucions, ens diu a tots, que si preguntem amb la documentació a la ma, estem fent mal a les institucions…..no es aixi , els comerciants d’aquest poble estimem cada centímetre d’ell, el que passa es que el volem accessible i transparent, la qual cosa , al menys per al nostre gremi, últimament no està sent aixi.
Tal volta la concessió d’uns metres de terrassa no siguen tan vitals, el que si ho és, es la forma en la que podem relacionar-nos amb les institucions, el no sentirnos avasallats amb el rodillo del jo mane i tinc la majoria. La indefensió, que molts estem sentint desde fa uns mesos, no és culpa de les víctimes per molt que els que tenen el micro en l’últim torn de paraula ho diguen, sense cap empatx.
Nosaltres no derivem competències, ens alcem tots els dies per tal de treure endavant els nostres negocis, i no anem a doblegarnos davant actituts autoritàries i amenaçants.
Esperem, com a poc, que els nostres representants, tinguen un mínim de respecte per la tasca, que voluntàriament han assumit i més encara per la gent, a la qual les seves decisions ens afecten en el nostre sustent.
