La manifestació congrega cada any a València milers de persones per recordar el combat pel tro d´ Espanya en la Guerra de Successió, que va enfrontar a les tropes de Felip d´ Anjou amb els partidaris de l´ Arxiduc Carles d´ Àustria, rere la mort sense descendència de Carles II “el Hechicero”. La contesa, que va ser decisiva a Almansa el 25 d´abril de 1.707, va donar el regne d´ Espanya al borbó Felip V, qui va proclamar el Decret de Nova Planta que abolia els Furs Valencians propis de la Corona d´ Aragó (excepte en la Vall d´ Aran) i prohibia la llengua catalana
Cada 25 d´ abril Acció Cultural reunix a València una multitudinària manifestació en la plaça San Agustí amb senyeres, muixeranga, xaramites, dolçaines i tambors, que recorre els carrers del centre, passant per l´ Ajuntament i desemboca en Colon a la plaça de bous. Aquest any han estat 70.000 persones, segons els organitzadors, les que han reivindicat el 300 aniversari de la “desfeta d´ Almansa”, com els propis manifestants esmenten, i han criticat l´ actualitat política del País Valencià. Sobretot han denunciat, baix el lema “Ja n´ hi ha prou!” l´ intent per part del president popular de la Generalitat, Francisco Camps, de tancar les emissions de TV3 al País Valencià, així com la manipulació oferida pels mitjans de comunicació públics, tal com Canal 9.
La protesta ha estat marcada pel rebuig als camps de golf (nombroses camisetes verdes que portaven escrit al darrere “golf mata”), a la especulació urbanística i la vivenda, a la gestió del govern del PP autonòmic i la política de l´ alcaldessa de València, Rita Barberà (“Amb este govern, anem de cul” i tothom ha caminat enrere per després córrer endavant) i la exigència d´ un canvi de govern. Amb la música de “La manta al coll i el cabasset mon anirem al Postiguet”, els manifestants han cridat consignes com “No volem ser una regió d´ Espanya, no volem ser un país ocupat, volem volem volem, volem la independència, volem volem volem, Països Catalans”. Les pancartes han defensat les arrels valencianes “No vull que el ciment soterre les meues arrels” i, front a les idees dels catalanistes i blaveres, la bandera d´ Espanya ha penjat a dos balcons, baix dels quals s´ han produït xiulades reprovadores pels manifestants i el lema “País Valencià antifeixista”. A la manifestació ha acudit el candidat a les Corts Valencianes pel Bloc, Enric Morera; la candidata a la Presidència de la Generalitat, Glòria Marcos i el candidat a l´ alcaldia per Comprís d´ Alacant, Dimas Montiel.
De Novelda ha partit un autobús debades, finançat pel Bloc jove, que ha passat per Alacant i Calp, mentre que el Casal de la Joventut també ha posat a disposició dels noveldenses un altre bús que provenia de Crevillent i ha arreplegat a gent de Monòver, Petrer i Novelda, sent major nombre els monovers. No ha faltat la colla “Xaramita cana” de Novelda que ha tocat durant tota la manifestació; una vegada acabada aquesta a la plaça de bous, s´ ha llegit el tradicional manifest. A continuació el campus de Tarongers ha acollit els concerts “300 anys de lluites i cançons” on han actuat “Al Tall” (és simbòlica la seua peça “Romanç del cec” que recrea la Batalla d´ Almansa), “Obrint Pas” (grup valencià que ha posat lletra i música al cant dels Maulets), “Miquel Gil”, “La Gossa Sorda”, “Feliu Ventura”, “Sva-Ters”, “L´ Ham de Foc”, “Soul Atac”, “Pep Gimeno “El Botifarra”, “Sergi Cointrí i Pau Alabajos”, entre altres.
Els socarrats
Els socarrats designa als provinents de Xàtiva. Aquesta ciutat va ser la primera que les tropes de Felip d´ Anjou va assetjar al 1.707 i va ocupar, per la qual cosa el rei va ordenar la seua destrucció. L´ exèrcit borbó va incendiar Xàtiva i li va canviar el nom pel de San Felip. A partir d´ ací van ser conquerides Dènia, Alcoi i finalment Alacant. Des d´ aleshores els naturals de Xàtiva s´ anomenen els socarrats i tenen un quadre de Felip V boca avall a la paret de l´ Ajuntament, a la espera què els actuals borbons, descendents d´ aquell qui els “va socarrar”, els demane perdó.
La intervenció exterior
Anglaterra, Holanda i Portugal van recolzar l´ exèrcit de l´ Arxiduc Carles d´ Àustria perquè van veure augmentar el poder indirecte de França a Espanya, doncs Felip d´ Anjou era nét del monarca francés Luis XIV. Així, les potències marítimes que preveien una aliança franco-espanyola, es van agrupar en l´ Aliança de la Haya baix les ordres de Marqués das Minas i Galway, alineant 42 batallons d´ infanteria (400 homes i 60 esquadrons de cavalleria amb 100 homes cadascú). Per la seua banda, les tropes borbòniques estaven comandades pel duc Berwick, qui contava amb unitats espanyoles, franceses i irlandeses, disposant de 50 batallons d´ infanteria i 81 esquadrons de cavalleria.
Conseqüència de la batalla: el Decret de Nova Planta
La parla del poble diu “Quan el mal ve d´ Almansa, a tots alcança” i “De ponent, ni vent ni gent” per rememorar el 25 d´ abril de 1.707, data a partir de la qual van regir les lleis de Castella que s´ havien imposat sobre la legislació foral d´ Aragó i del Regne de València. D´ aquesta manera l´ absolutisme va donar pas al despotisme il•lustrat del segle XVIII. El Decret de Nova Planta va posar fi a la tradició confederalista dels monarques de la Casa d´ Àustria en Espanya, va abolir els furs propis dels regnes i comptats de la Corona d´ Aragó (excepte en la Val d´ Aran) i va extendre l´ organització administrativa i política del Regne de Castella i l´ ús del castellà a aquests territoris, seguint el model centrista dels borbons frencesos.
La Llei Orgànica 1/2006 de 10 d´ abril de l´ Estatut d´ Autonomia de la Comunitat Valenciana deroga el Decret de Nova Planta de 25 de maig de 1707 i reconeix la instauració dels Furs Valencians.
