LLORABA UN ÁNGEL

Maltrecho y encogido junto al cubo niquelado receptáculo de retales de vida “interrumpida”, desolado, con las alas abatidas, desalado, lloraba aquel ángel obvio, que había perdido, físicamente, su destino personal. Ya no tenía hombre receptor, amigo en el que alojarse, perfumándole de Dios. Lo esperaba, ilusionado, siguiendo con alegría su curso biológico. La vida de su vida. De la suya y de la de él. Quedó como en medio de una intemperie metafísica para la que carecía de instrucciones. Tan vacío de contenido como el vientre de aquella madre que la Providencia había llenado de futuro. De posible santidad. Lloraba, desahuciado, aquel espíritu compañero y hasta se hacía responsable, por teológica negligencia, del gran fracaso de su custodia. Su vida, la de aquella criatura que iba a ser la suya, su propia vida, como guardador, había sido interferida antes de salir a la Luz. La Luz de Luz también lloraba desde lo alto del universo…

L’ILLA DELS GARROFERETS: UN PROJECTE COMPARTIT

El passat 24 de març a les 20 hores si fa no fa s’inaugurava oficialment la nova escola de formació d’adults “l’Illa dels Garroferets”. Una molt bona noticia per a Novelda, que es converteix sense temor a equivocar-me en una de les ciutats amb millors instal•lacions per a la formació permanent de jóvens i adults de tot el País Valencià. I això que semblava un repte quasi impossible d’aconseguir fa tres anys, s’ha convertit, en un parell d’anys, en una realitat il•lusionant. Els jóvens i no tant jóvens ja tenen un lloc digne, modern i polivalent on acabar la seua formació o ampliar la que ja tenen com deia la regidora d’Educació en la inauguració oficial de l’escola.

I s’ha aconseguit gràcies a la confluència de voluntats i a la suma de complicitats de persones i institucions. Valga este escrit per agrair la tasca de concienciació del problema que tenia Novelda de no poder acollir amb les millors condicions a centenars de persones que desitjaven, uns per obligació i altres per devoció, accedir a l’educació permanent i que, o es quedaven en llista d’espera, o bé cursaven estudis en unes condicions poc apropiades per als temps que corren. Tasca que hem de reconéixer a professors i associació d’alumnes liderats per la directora de l’Escola, l’admirada Lola Gutiérrez. Diuen que la fe mou muntanyes. Doncs vet aquí un exemple de fe, més encara, un paradigma, d’un projecte que en poc de temps esdevé realitat.

Però també l’Ajuntament ha sumat i s’ha implicat en el projecte. La meua felicitació a la regidora d’Educació, Reme Boyer, que sens dubte passarà als annals com una dona compromesa amb l’educació de Novelda, primer com a presidenta d’AMPA i ara com a responsable de l’àrea educativa municipal. Ella va ser la primera en vore l’oportunitat que representaven els Fondos de l’Estat i que no podíem perdre el tren que anava a passar en forma de recursos. La prioritat estava clara. Calia apostar per l’educació, que és el mateix que apostar pel futur. I això vam fer… i hem estat fent durant tota la legislatura que temps hi haurà de parlar-ne. I aquí apareix, com qui no vol, la jove noveldera i arquitecta, Esther Escolano, de la mà experimentada del volgut Ramón Pérez, els quals han traspuat novelderisme per tots els costats, tant en el disseny com en la direcció de l’obra, que ens han deixat este regal d’edifici, esta meravella d’espai, de llum i de funcionalitat per a generacions i generacions de novelders.

Només faltaven dos coses per a la felicitat completa: per una banda, que l’administració autonòmica, tan minsa en recursos per a l’educació pública en estos darrers anys, participarà en el projecte. I altra volta el paper de la directora, de Lola, va ser decisiu. Es va emportar, i tant…, l’equipament, el mobiliari i l’aula d’informàtica. I més que haguera necessitat. Per altre costat que l’Ajuntament assumirà el cost de la instal•lació elèctrica i informàtica de la primera planta, ja que en el projecte no s’havia pogut cobrir el total de l’obra. També es va aconseguir i puc assegurar que no va ser empresa fàcil ateses les difícils condicions econòmiques de l’ajuntament.

Al remat, amb l’esforç de tots, hem arribat a l’Ítaca que representa esta infrastructura per a molts jóvens i adults del nostre poble, als quals se’ls obre una oportunitat d’or perquè completen la seua formació o amplien els coneixements que per una o altra raó no van poder adquirir en temps passats. Enhorabona a tots, i a gaudir d’estes instal•lacions.