Traves i asociacionisme
Tots hem escoltat alguna vegada la frase “en este poble no es fa res…” i no sé fins a quin punt aquesta afirmació pot arribar a ser certa. Podem analitzar alguns grups de població i veure si, en realitat, som un poble tan apàtic o pel contrari, els entrebancs i la burocràcia impedeixen, en gran mesura, que es realitzen més activitats.
Començant per les associacions veïnals, socio-sanitàries, culturals, col·lectius animalistes, grups de festers… tots, en conjunt són el principal motor que fa que aquest poble es moga i disfrute de moltíssimes activitats i serveis que de cap altra manera tindríem si esperem rebre’ls de l’administració perquè tots coneixem la situació econòmica que tenim a l’ajuntament i som conscients que molts projectes que ens agradaria dur a terme són pràcticament inviables i molts dels que sí es realitzen són gràcies a l’esforç que fan les associacions que posen tot el seu esforç, temps i diners per a poder dur endavant la seua tasca. Tot aquest cabal d’energia està arribant-nos a través de l’associacionisme, amb la col·laboració (escassa la majoria de vegades) de l’ajuntament de cobrir unes necessitats (les justes) que “per se” els correspon. Les associacions supleixen amb molt d’esforç unes mancances palpables per a la població i haurien de ser dotades de totes les ajudes, no sols econòmiques sinó també d’instal·lacions i de serveis però per desgràcia, ens trobem que tot això dista molt de la realitat.
No es tracta només de la falta d’interés per part del nostres representants, que ho trobem molt sovint, sinó que també com de difícil és organitzar qualsevol activitat per tota la burocràcia i paperassa que es necessita, a més del temps de preparació, logística i despesa econòmica. Hui dia per a moure un peu hem d’adjuntar una sèrie de gastos fixes que van emparellats a tots el actes. Les associacions xicotetes no tenen un lloc físic on reunir-se i d’aquesta manera és molt difícil dur a terme qualsevol tasca, però fins i tot, les més grans i consolidades han de fer-ho en llocs inadequats, poc accessibles i en alguns casos a temps parcial. És inadmissible que no es facilite i es col·labore amb la gent que treballa altruistament per a nosaltres, per al poble. Només cal mirar un poc als pobles dels voltants on, els que manen, posen altra sensibilitat i tarannà davant les iniciatives de les associacions, perquè malgrat tinguen menys recursos, els que tenen, estan al servei de la seua gent.
Associacions com ara la de l’Alzheimer, CAPAZ, Parkinson, ANOC, Novelda Accessible, o d’altres que no obliden com d’important és la cultura com el Rogle, Nanos i gegants, comparses de Moros i Cristians, així com aquelles que lluiten i defensen drets essencials com ara les associacions feministes i animalistes, que amb escassos mitjans econòmics ens milloren la vida dia a dia. Mil gràcies a tota aquesta gent que ens regala el seu temps per fer de Novelda un lloc millor. Tan de bo els nostres representants tingueren aquesta empenta i cregueren en la causa per brindar-nos tots els recursos. Novelda seria més gran si cadascú en la seua regidoria treballara amb el cor sense deixar a ningú al darrere i que, quan un col·lectiu aposta de valent per aquest poble la resposta no fora mínima o “ ja vorem el que puc fer” sinó amb un “anem endavant!”. Així que, per favor, a tota aquesta gent valenta: no us rendiu i seguiu així com fins ara, forts i combatius! Novelda us necessita. Gràcies a tots.
