Art. de opinión de Juli Martínez (Compromís per Novelda)

Welcome Refugees

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta 

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Salvador Espriu, "Assaig de càntic en el temple", dins d'El caminant i el mur

 

Ja n’hi ha prou. Cal dir-ho ben alt, ben fort i ben clar. Ja n’hi ha prou. No és sostenible per més temps que assistim a la crisi dels refugiats sirians com si no existiren. He estat a punt d’escriure “com si miràrem una pel·lícula”. Però no, no és el cas. Perquè el que fem és molt més greu. És, directament, no mirar-los, fer com si no existiren.

En realitat, vulguem vore-ho o no, la crisi dels refugiats sirians ens situa de dret davant l’espill: estos som nosaltres, els europeus. Una tropa de països dominats per elits que no tenen gens d’humanitat a oferir a estes altres persones que fugen. No, no és el moment ací de buscar orígens o causes: ni la guerra de l’Iraq, ni la venda descontrolada d’armes, ni el gihadisme desfermat. Això, la recerca dels orígens i les causes d’este èxode, caldrà deixar-la en mans dels qui en saben.

Ací, ara, només vull denunciar la inacció europea. Una actitud nefanda que, paradoxalment, no passarà a cap dirigent cap factura en les urnes. Ací no pecarem de maniqueus: no assenyalarem cap polític amb el dit mentre eximim els qui els hi han posat (i els hi continuen posant), perquè els polítics només són el reflex de la societat que els vota. No havíem quedat que menfotisme era una paraula típicament valenciana? I ara què? L’hem exportada? O no serà que ni els valencians ho som tant, ni els altres estan tan sensibilitzats ni són tan nobles i cultes com havíem arribat a creure?

Commoguen-se i actuen, per l’amor de Déu. Observen esta catàstrofe i abandonen la desídia, guarden-la en el calaix més profund que tinguen prop. No s’estiguen palplantats, esperant que açò s’arregle sol, perquè no ho farà. Ni ho deixen podrir-se, perquè eixa podridura, física i moral, haurà de passar als annals de la història europea. De la patètica història que s’ha escrit amb la sang de tants genocidis i que, amnèsics i estupiditzats, hem sigut incapaços d’aprendre, mentre assumim com a cert l’abominable mantra que diu que el passat és millor oblidar-lo.

Europa, 2016.

5 COMENTARIOS

  1. tampoco hay k sentirse culpable de la suerte de esta gente yoi al menos no me siento,, ellos han decidido venir a europa,, a mi casa .. otra cosa es que yo le abra mi puerta.. no me siento culpable .. tio

  2. Es una vergüenza lo que está pasando con los refugiados y los que queremos hacer algo y no podemos hacer nada nos sentimos totalmente impotentes ante tanto sufrimiento.

  3. Noveldero lo que tienes que hacer es rezar para que eso a ti no te pase , porque entonces si que estarias de acuerdo en que te ayudasen, y te habriesen las puertas de otras casas, si ni quieres ayudar o colaborar , por lo menos deja y anima a los que lo desean hacer

  4. Vamos a ver chic@s, habéis cogido un mapa y habéis visto donde está Siria, pues yo si y me he quedado asombrada.

    Resulta que para venir a la Comunidad Europea tienen que recorrer 2.000 Km, pagando una fortuna a las mafias y jugándose la vida de sus hijos.

    No lo entiendo, de verdad, porque cruzando Jordania a 150 Km, si solo a 150 Km y caminando, tienen «Arabia Saudita» uno de los países más ricos del mundo y además un país hermano, con la misma cultura, religión, costumbres, ……

    Alguien podría explicarme por qué no van a Arabia Saudita???

  5. No es normal que estos refugiados quieran venir a un continente ajeno a sus constumbres raza y religión , habiendo paises muy cercanos y hermanos que los pueden acoger . Comparto por completo el comentario anterior de NOVELDERA.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí