Som a l'inici d'un temps diferent, en una nova etapa política que tots volem que estiga caracteritzada pel diàleg, pel pacte, per una nova manera de fer les coses, per la proximitat als ciutadans, per l'administració racional dels recursos, per la sostenibilitat i pel respecte a la diferència.
El poble valencià ha viscut molt des d'aquell primer 9 d'octubre que marcà el gran punt de partida de la nostra història compartida, i encara haurà de viure molt més. Haurà d'enfrontar-se a grans reptes i de superar dificultats i complicacions, però ho farà unit, orgullós de la seua realitat i confiat en les seues possibilitats, en la seua voluntat de guanyar un futur millor per a tots, sense exclusions.
El 9 d'octubre no és un dia qualsevol. L'hem fet nostre i ens pertany. Ens singularitza i ens reafirma en el que som, un poble orgullós de la seua història i de la seua realitat actual, que mira al futur amb esperança i que vol anar a més, millorar dia a dia. La jornada de hui ens permet valorar el que tenim i fer plans per corregir tot allò que no ens agrada. És el dia de tots els valencians, el que dediquem a la nostra terra i a la nostra gent. El que ens fa visibles.
De vegades perdem de vista el que som i el que volem ser, i una data com la de hui ens anima a mirar-nos al espill, a contemplar la nostra imatge i a reflexionar. Som vells, bé que ho sabem. El nostre poble celebra el 9 d'octubre en record d'un dia de 1238, de ja fa vora huit segles de camí, d'una història que compartim i que ens ha fet com som, amb llums i ombres, i que ens ha singularitzat i ens ha fet poble. Perquè som un poble, ni millor ni pitjor que els altres, però un poble distint amb una llengua, una cultura, uns costums i una forma pròpia de ser i de viure.
Alguns semblen haver oblidat això que per nosaltres és fonamental, la nostra existència, la nostra realitat, el nostre dret a ser tractats en igualtat amb la resta dels pobles, la nostra capacitat per decidir el nostre destí i les grans qüestions que ens afecten. L'autogovern que tenim és conseqüència de la nostra realitat com a poble, de la nostra història i de la nostra identitat pròpia.
Huí és necessari, més que mai, que alcem una veu unida per reivindicar la viabilitat d'aquell autogovern que tant ens va costar recuperar. Sense un finançament equitatiu i suficient no hi ha autogovern. Sense recursos no podrem tirar endavant polítiques pròpies per resoldre els grans problemes que ens afecten. Sense inversions les nostres empreses no podran crear treball i prosperitat. Sense diners el nostre sistema educatiu no ens acostarà a les societats més avançades. Sense capacitat pressupostària no podrem escometre les infraestructures més necessàries o les actuacions que milloren la qualitat de vida dels majors, dels dependents, dels malalts o de tots aquells que més ho necessiten.
Units hem d'exigir allò que ens pertoca, ni més ni menys. No volem privilegis. Som solidaris i volem ser-ho en el futur. Però també volem que en hores de dificultat com les que vivim, amb tots els indicadors socials i econòmics sota mínims, Espanya siga solidària amb nosaltres. Crec que ha arribat l'hora de cridar l'atenció sobre els nostres problemes, de donar a conèixer de manera ferma i sense embuts el que som, el que pensem i el que no estem disposats a consentir. Ha arribat el moment de fer visible el nostre descontent, de fer audible la nostra veu i materialitzar un estat d'ànim que tots compartim.
Hem de bastir un gran acord social que ens permeta aconseguir el que és nostre per dret i per justícia, un consens que també ha de estendre's a una altra qüestió fonamental per al nostre poble: la recuperació de la seua reputació, del prestigi perdut durant uns anys marcats per escàndols de corrupció, d'ineficàcia, de malbaratament de recursos o de mediocritat. Hem de tornar als ciutadans l'orgull de formar part d'un poble honrat i treballador, emprenedor, innovador i creatiu. No podem continuar associats al que van fer uns pocs i que tant ens ha perjudicat.
El nostre poble ha de ser reconegut en positiu, pel seu esforç, per la seua capacitat de superació, per les seues obres, per les seues iniciatives socials, per la seua preocupació pel medi ambient i per la seua vocació solidària. La terrible situació dels refugiats que clamen a les portes d'Europa ha mostrat el millor del poble valencià, la seua generositat, la disposició a acollir, el desig d'estar al costat dels que més ho necessiten. Moltes accions s'han posat en marxa, a tots els nivells, a les escoles, als ajuntaments, a les associacions, als barris de les grans ciutats i als pobles més menuts, i podem sentir-nos ben orgullosos per unes mostres de solidaritat que trenquen una imatge deformada que ens descrivia com un poble despreocupat i hedonista.
Voldria en un dia tan solemne com és el 9 d’Octubre recordar un vers de Raimon. El poeta i cantant de Xàtiva va escriure fa molts anys “Cante les esperances i plore la poca fe”. Hui tenim motius per a reivindicar la esperança en el futur del nostre poble i lamentar la poca fe d’aquells que per comoditat, cansament o desencís han abandonat el seu compromís social i polític amb el país dels valencians.
El President de la Generalitat
Ximo Puig i Ferrer
