Art. de opinión de Juli Martínez, Bloc de Novelda

Tres històries i una estafa

Pepe Toni Climent és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat d’Alacant. Va ser alumne meu en l’assignatura Sociolingüística, amb un resultat excel•lent (Matrícula d’Honor). Com a bon apassionat de la natura, va dirigir les activitats de la colla muntanyenca del seu poble, Busot, durant un bon grapat d’anys. A més, és dolçainer i, com és lògic i consubstancial, activista convençut pel valencià.

Pepe Toni va vindre a visitar-me l’altre dia, a contar-me com li havia anat la vida durant l’any que ha passat a Amsterdam. Diu que ha consolidat l’anglés, que ha aprés bastant neerlandés i que s’ha ensenyat alguna coseta de japonés i d’èuscar. No ha sigut erma, la collita. Ara diu que s’estarà uns quants mesos per ací, a vore si troba faena, que es concedeix fins a després de Nadal. Si no en troba, tornarà a picar sola.

Laura Aledo és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat d’Alacant. Va ser alumna meua en un curs de Valencià Superior, que va aprovar amb molta solvència. Durant anys, ha fet pràctiques de traducció i revisió de textos en valencià, castellà i anglés, amb una eficàcia i una qualitat dignes de menció, en l’antic Servei de Promoció del Valencià de la UA. És aficionada a la natura i a l’escena musical en valencià. A més dels idiomes esmentats adés, té nocions d’alemany i és experta en la llengua i la cultura àrab.

Laura viu ara a Barcelona, que encara no és l’estranger però quasi, i no té ni idea de quan tornarà a Banyeres, el seu poble rodejat de serres i on es troba el bellíssim paratge on naix el riu Vinalopó.

Emili Peiró és llicenciat en Enginyeria d’Obres Públiques per la Universitat d’Alacant. Tot i provindre d’una carrera de ciències, va guanyar una beca per a fer pràctiques com a estudiant de suport a l’ensenyament del valencià en el centre que jo coordine, tasca que va desenvolupar durant tot un any amb una gran acceptació per part dels usuaris del servei. Valencianoparlant d’Alacant ciutat, és un xic emprenedor, amb un expedient acadèmic molt brillant i coneixements avançats en noves tecnologies.

Emili em va demanar l’altre dia si li podia preparar un certificat en castellà de les activitats que va fer ací fa ja dos anys, perquè no ha trobat faena i ha decidit emigrar amb la seua nóvia a Mèxic, on té opcions de rebre una beca per a estudiar el doctorat durant tres anys. Quan li vaig preguntar què farien si no la rebien, em va respondre que tant els feia, que se n’anirien a l’aventura, amb beca o sense.

Pepe Toni, Laura i Emili són només tres casos, però representen fidelment el gran drama que viu el poble valencià i, alhora, la gran victòria que han aconseguit els partits polítics del sistema. Amb una formació excel•lent, amb una aptitud i una actitud immillorables, han malviscut ací, de beca en beca en el millor dels casos, fins que s’han vist obligats a buscar-se les garrofes en altre lloc, sense garanties de res, amb el sofriment insondable d’unes famílies que veuen allunyar-se els fills sense saber quan els tornaran a tindre a prop.

Així, eliminada la molèstia dels qui han assolit una formació que els permet ser independents de criteri i, per tant, actuar en favor d’uns ideals, i rematada la fellonia amb l’extermini de l’educació pública, els partits sistèmics, els partits de l’alternança, ja tenen un motiu menys de preocupació a l’hora de mantindre els fills de la casta, els seus fills, heretant els càrrecs de les elits que tot ho gestionen i espolien.

Sincerament, qui pense que esta crisi no és una estafa molt ben dissenyada, és que peca d’ingènua i ensucrada innocència.

1 de 1