Art. de opinión de Mari Carmen Forniés Payà, Portavoz BLOC-Compromís Novelda

La línia recta (Situació de l’ensenyament públic a Novelda)

La línia recta és el camí més curt entre dos punts. Però més curt per a què? Hi ha situacions en què no s’ha de buscar la línia recta que, per cert, no existix en la natura. És cert que la distància més curta entre dos punts siga la recta, però no és la forma natural de solucionar els problemes. Calcular la distància entre l’Estació i el Col•legi Sánchez-Albornoz, abans ni es plantejava, ara és la línia recta. Simplement quan va desaparèixer el col•legi de l’Estació, es va prometre que tindrien sempre autobús i menjador en el poble. I això fins a este curs. Diuen que són més de 15 alumnes els necessaris per a mantenir l’autobús. Però clar, 15 de Primària, sense comptar els d’Infantil. Enguany els que volien utilitzar este servici eren 13 de primària i 5 d’infantil, que no compten! Total 18 xiquets. Els 18 baixen a peu amb els seus pares a escola.

Els nostres governants pretenen tirar per la línia recta per a solucionar els problemes de dèficit econòmic. Pretenen recuperar tot el que han dilapidat en promocions urbanístiques sense vendre, grans events i obres megalomaníaques: ciutats noves sense gent pagades per la CAM, aeroports sense avions, carreres de fórmula 1, teatres de l’òpera que mai acabarem de pagar, estudis de cinema sense pel•lícules i mítics parcs temàtics sense turistes… I tot això ho volen acabar de pagar furtant-nos als ciutadans servicis necessaris per a tots i que tots usem diàriament: la protecció social, la salut i l’educació.

Volen carregar-se el sistema públic de benestar amb l’excusa que no hi ha diners. Sí, excusa. És cert que estem vivint en un gran dèficit públic, però també és cert que els responsables no pagaran per haver causat este desastre monumental. I que, si volen, poden traure els diners necessaris d’altres llocs, com algunes infraestructures que mai no es gastaran, per mantindre els servicis públics.

El començament d’este curs escolar ha estat marcat per la línia recta. Entre l’Estació i el “Sánchez” poden haver 2 km i mig en línia recta, però no si fas servir carreteres. Les carreteres fan revoltes i la distància real entre la plaça del barri i el col•legi supera els 3km, mínim per a tindre transport. El transport escolar que baixava els xiquets de l’Estació i arreplegava d’altres que també ho necessitaven, ha deixat de funcionar.

Però esta línia recta és tortuosa, al mateix temps eixos xiquets han perdut el dret a tindre una beca de menjador: una línia recta, dos recursos que desapareixen. Tots hem d’apretar-nos el cinturó, però uns més que altres pel que es veu: famílies amb xiquets que tenen tot el dret a mantenir les seues cases i a viure on ells vulguen. Fa anys van vore com tancaven la seua escola: Amèlia Galdó. Ara veuen com els furten allò que els van prometre.

La inquietud familiar en este principi de curs ha arribat a totes les escoles públiques de Novelda: falten professors a principi de curs perquè la Conselleria d’Educació no ha fet els nomenaments necessaris en el seu dia. Això ha causat un inici de curs amb cursos sense mestre, atesos per torns, pel professorat amb plaça. A estes altures no s’han resolt les convocatòries d’ajuda de llibres i menjadors escolars. El dia 1 d’octubre, els col•legis haurien d’obrir els menjadors però encara no saben quants alumnes tindran perquè depenen d’estes ajudes. Hi ha centres on més del 70% dels xiquets que es queden al menjador ho fan perquè tenen la beca. Tampoc s’han pagat als col•legis les beques de menjador corresponents als primers sis mesos, diners que han hagut d’avançar les escoles amb els seus recursos perquè les empreses puguen continuar.

Com que les famílies encara no saben si tindran beca de llibres, s’està retardant la compra del material escolar i dels llibres de text. Una situació irregular en un servici bàsic per al progrés d’una societat. En l’Educació Secundària les previsions que fan els centres a final de curs per al següent són completament ignorades per l’Administració, la qual directament aplica una rebaixa en eixes previsions i espera dades de matrícula real en setembre, després dels exàmens. Però això, que pot considerar-se lògic, en realitat no ho és perquè els centres saben molt bé com previndre el professorat que necessitaran pels anys d’experiència en la matriculació: d’això se’n diu precisament fer previsions. La norma estricta de la Conselleria fa que, en qüestió d’hores, hages de refer una petició que tu ja sabies però que no t’acceptaven. Per vore si s’alforraven el sou d’algun professor.

Conclusió: més de 30 alumnes de 1r Batxillerat han estat una setmana sense saber si podrien matricular-se en els dos centres públics de Novelda: no tenien resposta. Al final se’ls va acceptar, a hores del començ de curs, amb el consegüent retard en l’inici de les classes. La previsió estava ben feta des de juny, l’organització preparada, però no tenien el vistiplau de Conselleria.
Este curs, els instituts públics de secundària comptaran amb uns 20 professors menys. Menys recursos per als estudiants de Novelda.
Enguany, els professors de secundària faran més classes, que no vol dir que treballaran més, treballaran el mateix, però estaran més temps dins d’una aula, temps que no podran destinar a l’atenció particular dels alumnes més necessitats i de les famílies. També hi haurà més alumnes per aula, més desatenció als que fluixegen… D’això la Conselleria d’Educació diu: “medidas contra el fracaso escolar”.

Al final sempre ho paguen els més dèbils. Es pot rescatar un banc, però quants anys faran falta per a recuperar l’educació i la salut pública que teníem, havíem pagat entre tots i continuem mereixent?

1 de 1