Art. de opinión de Juli Martínez Amorós (Bloc – Compromís de Novelda)

Nacionalisme espanyol contra Espanya

Una de les fal•làcies que més prosperitat ha fet en l’inconscient col•lectiu que ens acompanya és la que diu que hi ha partits nacionalistes (com CiU, el PNB o el Bloc) i partits no nacionalistes (com el PP o el PSOE). Esta dualitat desequilibrada ha fet fortuna en la nostra mass media i, per tant, entre tots nosaltres. Però que siga comunament acceptada no vol dir que siga així: en diferent grau, els dos partits que s’han alternat en la Moncloa són nacionalistes espanyols –opció identitària perfectament lícita, tot siga dit de passada–, fins al punt que el PP aprofita mesquinament la crisi econòmica per a erosionar tant com pot el sistema autonòmic, llançat com està cap a una nova recentralització (escenari que també demana a crits UPyD, amb l’afany d’erigir-se en major defensor de l’espanyolisme que els mateixos hereus de Fraga).

Esta visió uniformitzadora d’Espanya es pot constatar en molts diversos àmbits, des del lingüístic i el cultural, fins al vial (amb l’estructura radial de carreteres) i l’econòmic. I és en este últim àmbit on resulta radicalment paradoxal: la ideologia nacionalista espanyola, per tal de perpetuar-se, és capaç d’atemptar contra la mateixa Espanya.

Açò precisament és el que es desprén dels dubtes que el govern de Rajoy està abocant sobre la idoneïtat del corredor mediterrani per a mercaderies. Amb una actitud meditadament pusil•lànime i ambigua, el PP es permet el luxe de no reivindicar amb claredat i rigor una infraestructura bàsica, fonamental per a superar la crisi econòmica.

Dit contundentment: un corredor d’ample europeu, que unira tot l’arc mediterrani (Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia) i el connectara amb Perpinyà, implicaria la creació d’una gran quantitat de llocs de treball i suposaria un augment ben notable de les exportacions. Seria, per tant, una obra imprescindible per a deixar arrere els devastadors efectes de la crisi, més tenint en compte que es tracta d’una infraestructura avalada pel Parlament Europeu i sol•licitada insistentment per sectors tan poc sospitosos de professar altres nacionalismes com els empresaris d’AVE (l’Associació Valenciana d’Empresaris).

Però, ¿per què el PP no reivindica com cal este projecte si resulta que vora el 40% del PIB espanyol prové de l’arc mediterrani? La resposta no està determinada per raons econòmiques, sinó per raons ideològiques. El PP s’estimaria més el corredor central, de Madrid a França passant per Saragossa i perforant els Pirineus. Opció molt més cara i llunyana en el temps (es parla de no menys de trenta anys d’execució), amb un impacte ambiental brutal i amb una repercussió econòmica molt més minsa. El PP, per tant, a fi d’afavorir una volta més els interessos polítics de Madrid, cau en una paradoxa flagrant: en el súmmum de l’absurd, està demostrant que és capaç de sacrificar la recuperació econòmica d’Espanya per tal de consagrar la seua idea rància i acomplexada del que hauria de ser Espanya.

9 COMENTARIOS

  1. lo he intentado pero no me he enterado de nada, bien es verdad que la culpa es mia porque no se escribir el valenciano aunque hablado lo entiendo, lo siento chicos por no entender lo que quereis decirnos

  2. Julián, normalment enviem els articles als mitjans en l’idioma original, però els publiquen a la nostra web en versió bilingüe. Esta vesprada estarà. Gràcies port l’interès

  3. Estos tios se creen q somos idiotas… Que no nos engañais ya más!!! Que vuestro concejal de hacienda (ex-falangista, Victor Cremades) ha deajdo un pufo de 37 millones de euros. A vosotros (y CIU, BNG, BLOC, etc) solo os interesa vivir del cuento, aunq sea a costa de cargaros el estado. Y para eso no os importa apelar a tribalismos, regionalismos, sentimentalismos, etc. Todo sea por la pasta…

  4. En el cas, remot, que alguns dels qui afirmeu no entendre el valencià, el vulgueu aprendre, vos recomane que visiteu esta web: http://web.ua.es/cau. És de baes.
    Dit això, si espereu que, per quatre brofegaes mal dites, jo deixe d’usar la llengua que m’han transmés els meus iaios i els meus pares, i que use amb amics i germans, aneu arreglats amb poca roba.
    Aprofite jo també per a agrair a ND la publicació de l’article.
    Un salut,

  5. Un excel·lent article, argumentat i ponderat. Contribuir a fer del debat polític un lloc de trobada d’idees diferents, i fins i tot divergents, és sempre positiu. Per als demòcrates, clar. Per als intolerants (polítics, lingüístics, socials…), tan sols esperar que s’eduquen. Si volen, poden.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí