Visió de futur
i eduquem un xiquet perquè cresca sense una actitud solidària cap als demés, sense compartir un objecte o un somriure, haurem fomentat un ego desmesurat sense beneficis per a la comunitat. Qualsevol acció que emprenem hui tindrà una conseqüència en el futur.
Que Novelda és un poble d’emprenedors encara ressona en discursos polítics. Però m’atrevisc a dir que ja no és així. La generació dels meus avis va viatjar per mig món i venia unes espècies que no creixien aquí. La generació dels meus pares va alçar fàbriques de marbre i continua viatjant per a no perdre la cadira en aquest món global. En canvi, què produeix la meua generació? Hi ha metges, professors i mecànics. Fantàstic. Però cal una economia competitiva sobre la qual sustentar el sector dels serveis. És la condició perquè hi haja prosperitat, i de no ser així haurem d’imaginar Novelda com una ciutat on es dorm però no es treballa.
De la crisi econòmica i financera que travessem deu sorgir la catarsi. Ara més que mai hem de renàixer de les nostres cendres amb més solidesa. A un any de les eleccions municipals, trobe a faltar un gran pacte polític i social per la Novelda del futur, una estratègia d’acció d’aquí a 20 o 30 anys. Un full de ruta, en l’argot diplomàtic. Un gran acord que integren totes les formacions polítiques, perquè governe qui governe hi ha afers d’interès col•lectiu que ens transcendeixen. Ja no serveixen les acusacions entre polítics durant la campanya electoral. Ja no serveixen les recriminacions de què van fer o deixaren de fer quan governaven ahir o abans d’ahir. No serveixen els dogmes de fe. La crisi ha de ser un punt d’inflexió i sols la unió aconseguirà reconduir-nos. Hem de pensar què volem ser, què volem assolir i quins mitjans estem disposats a utilitzar. Voler és poder. I és aquest un temps de líders, no només de polítics.
Nosaltres, la ciutadania, no podem esperar a què els partits imposen els seus temes de campanya. Hem d’exigir-los que debaten i actuen sobre allò que ens importa i ens afecta. I ara tenim l’oportunitat de proposar i exigir els governants i candidats una estratègia de treball per al futur. La nostra refundació econòmica deuria apostar per atraure nova indústria i reforçar l’existent. S’han de crear les condicions necessàries per atraure empreses rendibles i treballadors qualificats: àrees industrials d’envergadura i ben planificades, sòl a preus atractius, bonificacions fiscals, etc.
Però significa, a més, recolzar els emprenedors en el camí incert dels primer anys.
Assumir riscos és una de les claus de l’èxit. I donar suport econòmic a l’emprenedor és fonamental. La cooperació entre empreses del mateix sector és imprescindible en l’aldea global de hui. Si la indústria del marbre vol sobreviure a l’empenta dels mercats emergents, ha de canviar la mentalitat empresarial. Els anomenats clústers industrials estan donant grans resultats: concentracions d’empreses, d’institucions públiques, universitats i centres de recerca, relacionats per un mercat o producte, amb la fi de convertir una regió en un pol de coneixement especialitzat. A la Xina poden produir més quantitat de pedra i més barata. Per a competir, les nostres empreses han d’integrar la seua producció; promoure sinergies per a reduir els costos i afavorir la internacionalització i invertir més en I+D per tal de registrar patents que redunden en beneficis.
La refundació de la nostra economia també hauria de tenir en compte l’enorme potencial de la població immigrant. Aprofitar la seua capacitat emprenedora i creativa manifestada a l’hora de començar una nova vida i la seua ambició per millorar la seua qualitat de vida, aniria en benefici de tots.
No ens enganyem. Un partit polític no pot refundar l’economia per si sol. És temps de consens, de visió de futur i lideratge. Pels que ens han precedit. Per nosaltres.
