«Nou model de finançament: els valencians perjudicats»
El nou model de finançament autonòmic afegeix 11.000 milions d’€ al que venia repartint-se segons diversos conceptes i les competències transferides en base als distints estatuts d’autonomia. En eixe aspecte, hem de saludar esta major participació de les autonomies en els tributs de l’estat, així com la incorporació de nous paràmetres de càlcul, alguns dels quals veníem reclamant des del BLOC, com ara el de la població, extensió territorial, competitivitat, nombre de població protegida (dependents)…
El problema és que el nou model torna a deixar-nos als valencians a la cua del finançament territorial de l’Estat. Es calcula que el País Valencià rebrà 1.300 milions d’€ més anuals amb el nou sistema. Només pel que fa al deute sanitari ja necessitem eixa quantitat per aconseguir una despesa per habitant igual a la mitjana espanyola. Si li afegim altres conceptes, com ara els de la població dependent (atenció!: només la reconeguda), arribarem a la conclusió que no s’amortitzarà mai el deute històric.
Després de molts anys reclamant un sistema que ajude a equilibrar les balances fiscals, el nou finançament continua col•locant-nos en situació de desavantatge amb altres comunitats autònomes: el País Valencià rebrà menys diners per habitant (2.657 €) que la mitjana estatal (3.070 €) tot i que continuem sent un dels territoris que més aporta, en referència al PIB i al total d’ingressos per tributs, i un dels que presenta un major dèficit en la seua balança fiscal: es calcula aproximadament en un 2,5% anual del PIB del País Valencià.
La distribució territorial de la inversió pública de l’Estat realitzada entre els anys 1997 i 2003 (dades de la Intervenció General de l’Estat) mostra que la mitjana destinada al País Valencià sols arriba al 5’15 % del total, molt lluny del percentatge que representem en PIB i població (10 %).
És a dir, continuem pagant més del que rebem i, a més, per baix de la mitjana estatal, la qual cosa afecta a les nostres possibilitats de desenvolupament econòmic i social, sobretot després de molts anys de discriminació dels governs centrals (del PP i del PSOE) i de patir unes polítiques de malbaratament i de destrucció del territori dels successius governs del PP de Zaplana i Camps.
Des del BLOC i la coalició Compromís ens continuem manifestant partidaris de la solidaritat amb totes les autonomies de l’Estat, però d’una solidaritat ben entesa i per a tots per igual. No volem ser més que ningú, però tampoc menys. És increïble que ocupem els últims llocs en assistència sanitària (llits per habitants, llistes d’espera…) o encara tinguem milers d’alumnes escolaritzats en barracons.
Actualment el País Valencià està atrapat entre el victimisme del PP i el conformisme del PSPV-PSOE, que no han estat capaços de treballar conjuntament en un tema de tanta transcendència, com el del finançament.
La utilitat de forces polítiques pròpies és, doncs, més evident que mai en temes com este. Altres comunitats autònomes han sabut defensar els seus interessos i assegurar un finançament que permeta millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, mentre que al País Valencià, el PSPV ni està ni se l’espera i el PP fa seguidisme de l’estratègia estatal del seu partit.
Ens cal als valencians una força política pròpia com la nostra, el BLOC, que lidere un projecte valencià de progrés juntament amb altres forces polítiques com ara Iniciativa o els Verds-Esquerra Ecologista, LA COALICIÓ DE COMPROMÍS, que òmpliga eixe buit que significa no tenir referències polítiques autènticament valencianes.
esto lo hacen para tirar al pp