EL RAÏM, EN SAQUETS, I EL MARBRE, D’ALACANT
Recentment, arran de la pròxima visita a Novelda d’un grup de visitants il•lustres, m’he preocupat per preparar-los una bossa amb coses típiques i pròpies de la cultura i l’economia novelderes. Com que els visitants referits són els màxims especialistes en la nostra llengua, vaig intentar que tot el que s’emportaren de Novelda fóra en valencià.
Però si bé el sector cultural, representat en este cas per l’Ajuntament i la CAM, sí que pot oferir els seus productes en valencià (a més de fer-ho en castellà i en altres llengües), el sector econòmic novelder sembla que és exclusivament castellà (i quan afig altres llengües, ja són estrangeres). Quan els preguntava, als representants visitats de dos sectors econòmics, per què no ho tenien també en valencià, entre d’altres respostes, em donaven aquella que en valencià els eixiria més car. És evident que consideraven que els possibles clients que usen la nostra llengua entenien tots el castellà i no era necessari el valencià per a adreçar-se a ells.
No prenien en consideració que les llengües no sols són instruments de comunicació sinó mitjans de manifestació de la identitat de les persones. Així, podem deduir que tant la “Asociación del Mármol de Alicante”, radicada a Novelda, i el “Consejo Regulador de la Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó”, també amb seu a Novelda, creuen que el valencià, que és oficial a tota la Comunitat Valenciana, no és un tret identitari del poble valencià ni tampoc no ho és de Novelda, que és on tenen els seus centres d’activitat. Ells em deien que es regixen en termes econòmics. Però jo els preguntaria si creuen que els catalans, al quals han anat sempre tan bé les qüestions econòmiques, perden el temps i els diners quan publiciten els seus productes en català (a més d’altres llengües).
Possiblement, els representants d’estos sectors econòmics que tenen la seua capital a Novelda pensen que els catalans (i els balears, i la resta de valencians que sí que tenim sentiment identitari) els és igual comprar productes en castellà que en català/valencià. Doncs han de saber que no és així, que si estes associacions representants de dos dels sectors més importants de l’economia noveldera (el marbre i el raïm) es presentaren en valencià a la clientela valenciana, catalana i balear, no sols no tindrien res a perdre sinó molt a guanyar. La simpatia amb què rebrien un producte de terres on es parla la pròpia llengua seria diferent si fóra en valencià que si en castellà. Potser em diran que no és així. Però jo seguiria preguntant-los si es basen en algun estudi de mercat i, si no, que el facen a veure què passa. Segurament els eixirà més car l’estudi de mercat que registrar el seu nom també en valencià, o en format bilingüe, i fer la publicitat en valencià. Així que perquè comencen a animar-se, aquí els presente les seues denominacions en valencià:
MARBRE D’ALACANT. ASSOCIACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
RAÏM DE TAULA EN SAQUETS. VINALOPÓ. DENOMINACIÓ D’ORIGEN. CONSELL REGULADOR.
La resta dels textos que publiquen, en pàgines web, en tríptics, etc, se’ls traduiran gratuïtament a l’Oficina Municipal de Promoció del Valencià.
amb l’església hem topetat, benvolgut brauli.
(tant de bo puga estar el dia 16 a la conferència però ho dubte).
si en conte d’estar a l’iec fóra a la «real» academia de la lengua española altre «bombo» et donaria el poble.
que vaja molt bé amb els/les visitants il•lustres
Las lenguas sirven para comunicarnos. M´agrada parlar moltes llengües. A mi em dóna igual parlar, espanyol, anglés que valencià… però quan comenceu a fer política i impossar o animar a parlar una llengua , o en quina llengua s´han der fer o dir les coses… ja no m´agrada. Me aburre. POr eso sigo en castellano. Lo importante es que llegue el mensaje sea en la lengua que sea. It´s only my opinion.Do you understand ?
clar que sí, pepa, i quantes més llengües es parlen millor, però es tracta de que novelda no perda la poca identitat i personalitat que li que queda que és la llengua pròpia, no et sembla?
Pepa diu: «però quan comenceu a fer política i impossar o animar a parlar una llengua , o en […]»
Amb «comenceu», a qui fa referència? els qui promocionen el català o els del castellà?
No saps, pepa, que varen obligar a incloure el castellà en les cartes d’alguns restaurants de xones costeres dedicats als estrangers? No crec que els estrangers entenguen millor el castellà que el seu propi idioma. Amb aquest fet, se’ls va negar res? I tant que no.