Memòria, identitat i progrés

Artículo de opinión de Bernabé Aldeguer, Esquerra Unida Novelda

Les I Jornades Republicanes celebrades a Novelda al llarg del mes en que, al 1931 es va proclamar la II República Espanyola, han resultat tot un èxit i, sobre tot, un precedent per a l’activitat futura que a nivell governamental i/o cívic es podrà dur a terme en aquest aspecte fonamental de tota societat.

Des de que a l’any 2000 s’inicia un moviment cívic, de base, en favor de la recuperació de la memòria històrica, per part, no dels fills, si més no dels nets dels que van viure la II República i la Guerra Civil, s’ha viscut una deriva ascendent en la que la memòria històrica s’ha ficat a les estructures administratives i polítiques de primera fila, com ara al Govern de l’Estat espanyol, sent peça fonamental del Ministeri de la Presidència molt a pesar de la manca d’activitat que seria desitjable. Aquest és un exemple de la manera en que l’acció popular pot aconseguir resultats en contra del que les institucions i les forces predominants pogueren ser capaços de posar en marxa.

Les polítiques públiques de memòria històrica, sempre limitades per la por als poders militars i ideològics afins al Règim Franquista, han presentat una major profunditat que ha passat des de les polítiques de restitució econòmica, sense més, des de els anys setanta fins els anys noranta, per a passar a una condemna explícita de la dictadura feixista de F. Franco i un reconeixement, també explícit, que a tractat de reconèixer i honrar la labor d’aquells que van lluitar per la democràcia i els valors que l’afavoreixen. Les polítiques de memòria històrica, tant en un nivell simbòlic, com en una dimensió material (econòmica, administrativa…), estan per tant, a meitat del seu camí, i encara no podem donar per clausurada l’activitat social i política en aquest aspecte. De cara al futur, caldrà valorar i mesurar els efectes de la Llei de Memòria Històrica i la manera de millorar-la. La seua aplicació alimentarà el debat social, i a nivell acadèmic es produirà una producció bibliogràfica i investigadora en ascens. El debat polític es vorà mediatitzat per aquesta qüestió, la importància de la qual anirà creixent, i les forces polítiques es voran afectades cada vegada amb major intensitat per les seues declaracions, tant a favor com en contra. Esquerra Unida, juntament amb les nombroses entitats cíviques presents al País Valencià i a l’Estat espanyol i, per tant, la federació de Izquierda Unida, han sigut l’element fonamental per a l’èxit del debat parlamentari i governamental al voltant de la memòria històrica després de la derrota del PP al 2004, i prèviament la seua activitat va resultar determinant per a imprimir al discurs sociopolític els elements d’aquest assumpte tan important.

Però el debat sobre la memòria històrica, no solament resulta important per quant es pot realitzar en favor de la memòria dels nostres avis i dels valors que van defensar. Resulta important per què:

1. Recuperar la memòria implica definir els límits subjectius d’una comunitat, cosa que contribueix a una millor i més detallada delimitació del objecte comunitari titular d’una memòria i una identitat pròpia. Un poble que recupera la seua memòria històrica, és un poble que es reconeix com a tal, sense amagar ni manipular aspectes bàsics de la seua trajectòria. I per tant, una societat que fa un acte de memòria història, és una societat amb identitat pròpia, ja que es reconeix tal com és en tota la seua extensió, amb les seues virtuts i amb els seus defectes, i adquireix una perspectiva àmplia de la seua extensió. I quan un poble té una identitat definida, que a través de la memòria històrica recupera moments tan virtuosos i capaços com els que determinen les decisions preses durant la II República, és un poble amb autoestima i conscient de les seues capacitats per a actuar. Una comunitat políticament organitzada, que es fonamenta en la necrologia i el cinisme del franquisme, és una comunitat abocada a la resignació. Si bé, una societat que, sense cap por, és capaç de deixar a un costat el pes d’aquesta resignació i dels temps obscurs que l’alimenten, enfrontant-se a la versió oficial que de la seua memòria històrica ha tingut, és una societat valenta, forta des del punt de vista polític, cosa que contribueix a la dita autoestima. I quan un poble es valora positivament, de manera progressiva serà capaç de treballar més per millorar i per no permetre conductes que posen en perill allò que és objecte de valoració positiva. Una societat amb memòria està preparada per al progrés, i lluitarà cada vegada amb més força per avançar. Aquest és per tant, ú dels punts principals en favor de la memòria històrica.

2. Suposa una recuperació dels valors de tolerància, pau, republicanisme, federalisme, socialisme, ecologisme i acció social i política popular i institucional. En aquest sentit, resulta determinant la pedagogia política, que tracte de superar les estructures cognitives que en matèria política tenim a la nostra societat i avançar cap al sentit de col•lectivitat i lluita pels instruments públics de gestió. El Franquisme i la sociologia que el règim feixista va deixar a la nostra societat, van enquistar elements polítics fonamentats en l’abstenció política, la por a participar activament en defensa dels nostres drets i dels valors comunitaris, el cinisme del “todos son iguales” i “las ideologías no sirven p´a na”, així com el caciquisme derivat d’aquestes conductes, que inhibeix la capacitat per a participar en la societat per part dels ciutadans deixant les portes obertes a que les institucions esdevinguen en un instrument per a l’enriquiment de les elits econòmiques i polítiques en connivència.

3. Trencar el silenci i avançar en la inacabada construcció del règim democràtic actual i arribat el moment superar-lo. Combinant els dos elements exposats anteriorment, i recuperant-los per a les nostres poblacions i, per al conjunt de l’Estat espanyol, cal assenyalar que la memòria històrica és necessària per a acabar de construir la democràcia espanyola que, precisament, pel pes de la manipulació històrica, no va ser capaç de erigir-se amb plenitud i de manera virtuosa. Però si a aquesta voluntat de millorar, afegim els valors republicans que emanen de la història dels anys trenta i la voluntat de millorar i construir virtuosament, tenim com a resultat la idea i el projecte de la III República. Una República homologable a la II República, en un moment històric favorable i en una societat necessitada d’un règim sofisticat, modern, eficaç i social, equitatiu i tolerant, pacífic i fet per als ciutadans sense cap compromís de cara als que volen fer de les nostres vides un calvari en favor de les seus arques i la seua unflada i especulativa economia.

Tres motius, entre molts, per a construir memòria i per a definir elements d’identitat que reforcen la democràcia i els seus components republicans.

Otras noticias de interés

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

7,727FansMe gusta
2,647SeguidoresSeguir
2,774SeguidoresSeguir
3,890SuscriptoresSuscribirte

últimas noticias

COMENTARIOS RECIENTES