Tribuna de Opinión de Marc Esteve
Corria l’any 1972 quan la muixeranga, la tradició valenciana de realitzar figures i torres humanes i documentada des del segle XVII, desapareixia del País Valencià. Aquell any la muixeranga no participà a les festes de la Mare de Déu de la salut d’Algemesí, la localitat de la Ribera era l’última on encara es mantenia viva.
Un any després es forma Amics de la Muixeranga i la tradició reviscolava i tornava als carrers. Poc després es formarien muixerangues a altres pobles com l’Alcudia o l’Olleria, encara i això, no és fins a la segona dècada del segle XXI que es produeix una autèntica explosió muixeranguera.
En 2011 les festes de la Mare de Déu de la salut d’Algemesí són declarades patrimoni de la humanitat i com si això hagués servit d’impuls, a poc a poc, es passa d’un grapat de colles a una trentena coordinades ara, per una federació que marca criteris com la seguretat, la tècnica o quines figures són considerades part del repertori muixeranguer.
Una d’aquestes noves muixerangues és la de les Valls del Vinalopó, en 2019 un grup de valentes i valents, després de formar part d’altres colles decideixen portar la muixeranga a la comarca.
D’ençà d’això, hem treballat de valent, assajant cada setmana i unint a gent molt diversa. Hem fet camí, Campello, Castalla, Ondara o Xàtiva ens han vist actuar i hem compartit plaça amb moltíssimes colles fent amics a tot arreu.
Ara bé, són els nostres pobles els veritablement importants per a nosaltres, ens hem pogut fer un lloc a tota mena d’actes i festes, recuperant i unint segles d’història i tradició. Algunes actuacions, pel seu sentiment, han sigut veritablement emotives com la Foguera de Santa Caterina a Monòver o la nostra estimada Baixada de la Santa a Novelda, així mateix altres com el 9 d’octubre o la participació anual a les Trobades d’escoles en valencià tenen un caràcter més cívic.
Ara, afrontem el futur 2024 amb il·lusió i al nostre camí sempre hi haurà lloc a la pinya per a algú més. Bases preparades, xiqueta amunt!