Tribuna de Opinión de Berta Ruscalleda
Des de fa uns dies venim escoltant coses sobre la nova llei educativa de PP-VOX. Que si ara els pares i mares no poden triar en què llengua estudien els seus fills; que se’ls imposa el valencià; que no tenen opció; que amb aquesta llei seran elles i ells els que trien de manera “lliure” i un llarg etc. que no són més que mentides i més mentides.
Actualment els pares i mares estan representats als Consells Escolars dels centres, formats per tota la comunitat educativa, els que amb un 2/3 de vots favorables, decidixen els aspectes relacionats amb l’organització de les llengües a les aules.
Doncs, si els pares i mares ja tenen representació i decisió en els estudis de les seues filles i fills, per què promulgar una llei que suposarà un caos per a tots els centres? Molt senzill, per a imposar un model educatiu sense cap argumentació pedagògica.
Aquesta llei no portarà cap llibertat. Els pares i mares hauran de matricular als seus fills sense conéixer de bestreta en què llengua ho faran. L’elecció d’una sola família podrà canviar l’elecció d’altres que no podran fer res al respecte.
Cada any, les unitats de primer cicle d’infantil “podran triar” de nou la llengua, sent diferent de la de l’any anterior, cosa que impedirà el funcionament fluid als centres i fins i tot el fet de tenir materials comuns per a tot el centre.
Açò també es traduïx que les famílies amb diferents fills i filles en diferents cicles, podran tindre llengües “base” distintes els uns dels altres (no podran heretar materials dins d’una mateixa família).
A banda de tot açò no estan tenint en compte una de les qüestions més boniques i úniques que tenen les persones que parlen més d’una llengua: la facilitat d’aprendre una tercera d’estrangera.
Les enquestes i els informes mostren que la població educada en valencià no manifesta camp deficiència en el coneixement del castellà, cosa que sí que ocorre en sentit contrari.
En definitiva, ens intenten vendre llibertat però el què ens estan venent és un atac contra la llengua.
I nosaltres ens preguntem, de què tenen por? Què té de roí que la gent sàpia expressar-se en dos llengües o més? O serà que no volen que l’alumnat siga educat en llibertat, independentment de les conviccions dels pares i de les mares?