El cant i les formes de viure

Dijous  va tindre lloc, a l'espai Cultural Ermita de Sant Felip, la conferència “El cant i les formes de viure” a càrrec del folklorista Joan Mengual, organitzada per l'associació Danses de Lli i Llana amb la col·laboració de les regidories de Cultura i Normalització Lingüística.

Va ser un recorregut històric i geogràfic pel cant i el ball valencià, que va suposar una veritable classe magistral de cant i ball tradicional, on vam poder aprendre com les diferents formes de vida s'expressen en diferents formes de cant, mentres escoltaven els ritmes i les melodies dels diferents pals.

Joan Mengual és un investigador incansable i un apassionat de la tradició musical valenciana. És per això que compta amb un impressionant fons documental de gravacions d'àudio, fetes per ell, en les quals podem escoltar els últims mestres de cant i els sonadors i cantadors més vells. Que no només interpreten el cant, també comenten on i com el van aprendre, quan es cantava i per què.

Gojos, jotes, seguidilles, fandangos i boleros, componen el repertori dels cants valencians, que reben noms diferents segons la comarca on ens trobem. D'aquesta manera tenim fandangos anomenats malaguenyes en les comarques alacantines del sud, i marineres a les comarques del nord. Mentres que els fandangos del nord tenen ritmes diferents dels fandangos del sud.

El cant tradicional que hui coneixem té el seu origen en l'època musulmana, i en el cant a l'aire, que es cantava de forma espontània en festivitats o en acabar la jornada de treball. Encara al segle XX alguns mestres de cant interpretaven jotes i cants de batre amb un estil que recorda el cant del mujaidí cridant a l'oració.

La influència de les modes que marquen les classes privilegiades, les tradicions de la gent que arribà a les nostres terres des d’altres regions peninsulars i les novetats que venen d'Europa han deixat la seua empremta. És per això que trobem boleros, que van nàixer com a ball de saló. Seguidilles i polques s'incorporen i s'adapten a les tradicions ja existents, les unes al segle XVI i les altres al XIX. De la mateixa manera la influència francesa del ballet fa que sorgisquen nous estils per als escenaris.

Però encara que el ball popular es converteix en espectacle no abandona mai l'àmbit familiar. Música, lletres i balls ens han arribat gràcies a les jotes de quintos i jotes de ronda, interpretats de manera espontània als saraus.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí