La Diabòlica de Morvedre hizo vibrar a los jóvenes con el pasacalles del correfoc. Desde la Plaça Vella hasta la Glorieta, la colla gastó cientos de bengalas, chorros de fuego, tracas, y pasacalles con dimonis i diablesses i foc, molt de foc. (GALERÍA DE IMÁGENES) – (ESTA NOTICIA CONTIENE VÍDEO)
La colla “Diabòlica de Morvedre” fue la encargada de llevar a cabo el Correfoc de Carnestoltes. El espectáculo duró algo más de una hora con 20 demonios, 4 dolçaines y 3 tambores, a los que se le unen una bicicleta de fuego, una pirámide de fuego y un toro también de fuego, para finalizar con un fin de fiesta de gran espectáculo pirotécnico.
La valentía de los jóvenes hizo que hicieran el recorrido literalmente debajo del fuego, aunque en algún momento incitaron a algunos mirones desde las ventanas para que les tiraran algún que otro cubo de agua.
L´Origen dels correfocs
Podem buscar-lo en un principi en els anys 70. Tot començà amb el nou disseny en la festa major de la Mercé barcelonina. Durant els primers anys de la transició, a partir de la recreació del model festiu tradicional del Penedès i el Camp De Tarragona. Açò coincideix amb l’espectacle de Comediants, “DIMONIS” (1981).
La primera trobada de Dracs i Diables te data de 1979 i des de aleshores es produeix una explosió de creació de colles i balls de diables .Al País valencià arribà de la mà de formacions teatrals de carrer aportat pel model de Comediants – espectacles participatius bastits sobre elements festius i tradicionals.
“Xarxa Teatre” barreja d’indumentària de la Santantonada dels Ports, estructures de fusta dels antics castells de foc valencià i les dos modalitats de bou de foc, l’embolat i el de coets. A Cervera els trobem el 1426, també al Corpus, dins el «joch de Llussifer e los diables». Des del 1436 apareix ben documentada la pirotècnia en l´«entremès del Infern» de la ciutat de Tarragona. El 1448 tenim constància de la presència dels diables a Tortosa; de sant Miquel i els diables a Igualada el 1453. A la segona meitat del segle XV es constata una àmplia difusió d’aquest tipus d’entremesos per tot l’àmbit català i en altres indrets de la Corona. Bertran dóna notícia de la prohibició dels jurats de la ciutat de Saragossa sobre que els diables integrants de l’entremès de l’Infern, per Corpus, surtin abillats amb la seva indumentària fora de l’espai destinat al grup.
