Èlia Jover Irles, anomenada directora del Betània 2010. Professora de valencià, mare de dos fills, María i Josep, té a gala haver nascut en el barri de Sant Roc, en el carrer del Sol, en el si d’una família molt noveldera i implicada en les festes tradicionals, els Manchons. Èlia, que va iniciar la seua carrera universitària amb la Història, va descobrir que la seua veritable vocació era l’estudi i l’ensenyança de la llengua valenciana, que compartix amb les seues grans aficions de la lectura, el cinema i l’estudi de llengües.
Pregunta.- Què significa el Betània per a vosté?
Respuesta.- Durant tota ma vida he estat esperant l’eixida de la revista amb expectació. El meu pare era un gran enamorat de totes les històries de Novelda, i la compràvem sempre el primer dia.
Hui en dia, he heretat el mateix entusiasme que veia en els meus pares i més endavant m’he involucrat encara més.
Vaig començar a col•laborar amb l’edició de Ramón Sala. No trobava ningú que escriguera sobre el cementeri i la meua filla li comentà que jo tots els anys feia una excursió amb els meus alumnes de segon de batxillerat per veure el modernisme de Novelda on incloïa el cementeri. Degué d’agradar perquè Ramiro em va tocar per telèfon per demanar-me la col•laboració per al Betània d’enguany.
P.- Què continguts no poden faltar en el Betània?
R.- Mai no poden faltar al Betània: històries, personatges (tant del present com del passat), i també la fotografia per a emmarcar tots aquests escrits sobre el nostre poble.
P.- Quins articles li han agradat més dels últims Betànies?
R.- M’agraden molt les històries personals, perquè són part de la Història col•lectiva. També me va agradar molt l’article de Carolina Doménech sobre els moriscos, així com el de Brauli Montoya sobre l’algaravia.
P.- Influirà la seua condició de professora de valencià en el Betània?
R.- Espere que almenys el didactisme de tot profesor faça que els articles arriben millor a les persones.
P.- Amb quin equip compta per a aquest projecte?
R.- He intentat combinar l’experiència de Ramiro i els germans Aguado amb la incorporació de gent jove i també de la meua edad, de tal manera que puga eixir un Betània més ample en quant a l’edat.
P.- Què resultat final pretén aconseguir amb el Betània 2010?
R.- Intentarem elaborar un Betània que combine passat, present i futur.
