Art. de opinión de Francisco J. Martínez, Guanyar Novelda (EDICIÓN IMPRESA)

TEMPS DE CANVIS?

Escric este article el 9 d’octubre. Dia de celebracions, banderes, reivindicacions i sentiments pel nostre País Valencià. Mes que mai cal demanar a l’estat un correcte finançament autonòmic que ningú dels dos grans partits ha sabut o ha volgut fer arribar i que la mafia corrupta que ens ha governat durant dècades aquí en València, s’ha encarregat de pervertir, malbaratara, regalar a empreses i amics o privatitzar. Grans Patriotes!! I sempre envoltats de banderes (d’aquí i d’allà), de verges i sants per a posar del seu costat a la mitat de la societat.

No sòc amic de banderes, himnes, pàtries, glòries i nacions encara que reconec que hi ha algunes que tracten d’anular a les altres i, en eixe moment, sempre estaré amb la més dèbil. Però els dèbils no son soles les nacions: son les famílies, els que no tenen treball, els que ho tenen però malviuen gràcies a lleis que donen avantatges als poderosos per a xafar als més indefensos. Els dèbils son també els animals, el nostre medi ambient, els nostres recursos naturals que han de sostenir als nostres fills i filles (si en queden de recursos).

Eixes son les prioritats pels que hauríem de lluitar totes les persones. En algunes ciutats el passat 24 de maig van poder entrar governs del canvi: Madrid, Barcelona, València i moltes més afortunadament. A la nostra ciutat ens vam quedar a mitjan camí: amb un govern millor que el absolutista del PP que vam patir però amb molt que demostrar encara i que en els seus primers 100 dies no ha destacat per res especialment trencador que puga qualificar-se de canvi.

Ara s’aproximen les eleccions generals i hauríem de pensar el camí per a que el canvi fora general, al conjunt de l’Estat, deixant de costat els interessos personals, els de partit però mantenint l’objectiu comú de millorar la situació dels maltractats per la crisi i les retallades. Per això molts teníem l’esperança en un procés d’unió de totes les alternatives i persones que lluitem contra la misèria econòmica, social i ambiental.

Front a això, ens trobem que no està donat-se eixa unió entre els col·lectius, persones, partits i moviments socials. Uns tenen la motxilla molt gran i pesada, altres tenen la maquinaria de guerra electoral ja preparada i no poden carregar amb «lastre». I a València ja vorem si les forces del canvi, més de dos i de tres, arriben a un acord que replegue totes les sinergies de transformació o es queden en una baralla de galls com a la capital del regne. Si preval el tindre la màxima representació i vots i els poder contribuir a guanyar les institucions estatals o es conformen en ser un grupet fort però no decisiu.

Mentrestant, els que no tenim una maquinaria de guerra electoral, ni una motxilla pesada, ni una obediència valenciana (com a molt una bosseta de ma o una renyonera) aquí estem esperant a vore si els primers saben aprofitar la finestra d’oportunitat que s’obri (la primera de tal magnitut que he vist en la meua vida política) o la deixen passar per a benefici del partit podrit que, juntament amb els partits moderats, podran tornar a governar-nos i mantindre la tristor social a pesar del canvi en molts municipis i autonomies que es quedarà en res pel bloqueig de Madrid.

1 COMENTARIO

  1. joder paco no tienes ya ni comentarios eres como si un cero a la izquierda mas o menos . por dios el que no vale pues eso ,,no vale

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí