Art. de opinión de Juli Martínez Amorós, Bloc – Coalición Compromís

Política per a les persones

D’acord amb totes les enquestes preelectorals, inclosa la del CIS, pareix ser que en les eleccions del 20 de novembre estem abocats a una majoria absoluta del Partit Popular. Ho pareix amb tanta claredat, que, quan passeges pel carrer, ni tan sols fa la sensació que estiguem en campanya electoral: pocs cartells, pocs polítics demanant el vot… Els del PP saben que guanyaran i els del PSOE saben que perdran. Està tot anestesiat, a l’espera del resultat definitiu que confirme els auguris de les enquestes.

En este estat d’anestèsia generalitzada, colpejats i amenaçats com estem per la crisi, pareix ser que els ciutadans hem assumit que el culpable major és el Govern socialista de Zapatero. I que la solució es troba ahí al costat, en un Partit Popular que declama austeritat ara, mentre esmola a les fosques el ganivet de les retallades i perpetra un retorn al passat en els drets socials.

Però la veritat és que la solució no es troba ahí al costat. No. La solució no pot trobar-se en un partit que no ha sabut practicar l’austeritat en la vida i que, en els últims mesos, ha vist amb bons ulls gastar-se 3 milions i mig d’euros en un torneig de golf a Castelló i 8 milions en un altre de tenis a València. En un partit que ha gastat el que no està escrit en un aeroport sense avions, també a Castelló, i que paga al voltant de 20 milions d’euros només pel cànon anual de la fórmula 1. En un partit que ha avança 15 milions d’euros a un senyor arquitecte per uns plànols i més de 3 a l’empresa d’un senyor que jugava al balonmano.

Per tant, a on està la solució? En la coalició Compromís-Equo pensem que no hi ha receptes màgiques que ens ajuden a resoldre el gran problema en què estem immersos. Però, en canvi, sí que creem que hi ha unes mesures d’higiene democràtica bàsica que ens mostraran el camí per a eixir de l’aljub on hem caigut:

– Posar fi a la corrupció i que tots els corruptes paguen pels seus delictes, siguen del partit polític que siguen.

– Acabar amb els privilegis d’uns pocs, de tants i tants polítics, “nobles”, amiguets de l’ànima i similars, que s’enduen a grapats, a grapats!, els diners de tots.

– Perseguir l’economia submergida que al final sempre acaba afavorint als mateixos.

– Carregar amb els impostos adequats els bancs, que després de ser un dels causants directes de la crisi, continuen guanyant milers de milions d’euros a mans plenes.

Tot això, i moltes pràctiques saludables més (com destinar els diners a on toca, i no a on puc anar a fer-me la foto), ens ajudaria a complir el que hauria de ser l’objectiu fonamental de tot govern, l’objectiu que Compromís es planteja, per damunt de tots, en el seu programa: situar les persones en el centre de l’acció política, preocupar-nos pel seu benestar i perquè puguen obtindre un treball digne, i evitar que els diners de tots, els diners que haurien de servir per a generar I+D+I, per a cobrir els drets socials o per a subvencionar noves empreses, se’n vagen pel desaigüe en esdeveniments per a “pijos” i en obres faraòniques.

He començat parlant d’enquestes i acabaré fent-ne referència una altra volta. Igual que auguren la victòria del PP, també indiquen que, per primera vegada, Compromís, com a representant del valencianisme polític d’esquerres i ecologista, obtindrà representació en el Congrés dels Diputats. Si finalment és així, no tingueu cap dubte: posarem les persones, totes les persones, per davant dels privilegis d’uns pocs. I dotarem per fi als valencians, als alacantins i als novelders d’una veu pròpia que defenga allà a on toque i de veritat, sense les vacil•lacions i els dubtes dels altres partits, els nostres interessos: per exemple, el corredor mediterrani, bàsic per a la nostra economia.

Otras noticias de interés

3 COMENTARIOS

  1. La solución, Juli, no está en el PP ni en el PSOE. Comparto contigo los excesos económicos que, ambos, han cometido. Ninguno se ha ganado el respeto de la ciudadanía. La gente desconfía, más que nunca, del político. Pero da igual… lamentablemente no hay más alternativas. La única razonable es no votar, mostrar nuestro descontento con la forma de hacer política. Pero como eso no va a suceder por desgracia, y muchos no queremos mayoría absoluta de un partido que no nos inspira confianza, pues tenemos que recurrir, aún sin querer, al voto útil.

    De todas formas, insisto, votes lo que votes, es lo mismo. Me duele la boca de decirlo. Este capitalismo tan rabioso que nos ha invadido, va a someternos a la peor de las dictaduras que, hoy, se pueden dar. La del tecnócrata. Ese que elimina todo lo que no es rentable. Espera más recortes sociales, de hecho ya ha empezado la revolución del tecnócrata. Mira Grecia, Italia, ya gobernadas por tecnócratas. Detrás, Juli, vamos nosotros. Olvídate de ideologías, que sólo va a haber rentabilidad, a costa de lo que sea. Que el Señor nos coja confesados.

  2. Además, sería un poco inocente por nuestra parte pensar que los mismos que nos han metido en la crisis, van a ser capaces de sacarnos de ella.
    De todas formas, el Bloc ha hecho algo bien, que es confiar en una candidata joven, activa y con ideas frescas. Algo de eso os faltó en Novelda, donde Víctor, Joan y Reme llevaban ya muchos años al pie del cañón (Y esto no es una crítica hacia ellos, sino una reflexión sobre las pasadas elecciones municipales)

  3. Bon dia, Wifredo,
    T’agraïsc profundament les teues paraules, com sempre, plenes de mesura, respecte i lucidesa. Paraules que sempre et fan aprendre.
    Estic d’acord amb l’anàlisi de la situació que has exposat. Però, per això mateix, voldria fer-te un xicotet matís, si m’ho permets:
    Per a mi, el vot útil, l’únic vot útil de veritat, és el vot que deposites amb un somriure de felicitat en la cara, és el vot que et servix per a sentir-te bé amb tu mateix, passe el que passe després.
    Una abraçada ben forta,

Los comentarios están cerrados.

7,727FansMe gusta
2,647SeguidoresSeguir
2,764SeguidoresSeguir
4,430SuscriptoresSuscribirte

últimas noticias

COMENTARIOS RECIENTES