Perquè el partit Popular no s`estima el valencià?
La pregunta pressuposa, naturalment, que el Partit Popular no s´estima el valencià. En el fons, a pesar que sóc jo qui formula la pregunta d’aquesta manera, m’agradaria que els membres del PP novelder em desmentiren els meus arguments. També em conformaria que els conciutadans del PP de Novelda (coneguts i saludats) em digueren: «No, nosaltres no fem aquestes coses que descrius ni, en tot cas, les faríem a nivell local». Seria un consol. Però anem al gra:
Com tots sabeu, dos dels àmbits en què la normalització del valencià ha fet més camí en la història de l’autonomia valenciana (des de 1983, en què es promulgà la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià) són el de l’educació i el dels mitjans de comunicació. Fora d’això, la nostra llengua ha tingut molt poques oportunitats en els 27 anys que ja han passat des d’aquell moment. Però, com a mínim, teníem això com a segur, i el PP, en els 15 anys que porta al capdavant de la Generalitat Valenciana (des de 1995) ho havia mantingut. Ara, de sobte, el PP, amb l’excusa de la crisi, ha decidit fer marxa arrere. És a dir, el PP valencià, en dos dels organismes autonòmics que estan davall la seua competència i contribuïxen més a la promoció del valencià, ha decidit reduir costos. (No dic que no haja efectuat retalls en més departaments, però hi ha sectors patrimonials i socials que no s’haurien de tocar si ens queda una mica de dignitat, i en això han incorregut en falta tant el PP des de València com el PSOE des de Madrid: parle de la desvalguda llengua dels valencians en el primer cas i dels pobres jornals dels pensionistes, en el segon).
I quines han estat les reduccions que afecten la llengua? En el camp de l’ensenyament, deixant de banda els dos programes educatius que tenen el valencià com a llengua vehicular i que s’apliquen només a un 25% de l’alumnat, el 75% restant en seguix un altre que es diu Programa d’Incorporació Progressiva. Aquest últim, encara que és bàsicament en castellà, contempla una «extensió progressiva del valencià com a llengua d’ensenyament a partir del Cicle Mitjà per tal d’assolir un coneixement ponderat i compensatori del valencià i del castellà en el Cicle Superior i en els nivells d’ensenyament mitjà» (Decret 79/1984). És a dir, des de 1984, en què es va posar en marxa, pressuposava que, a part de l’assignatura de valencià (llengua), a poc a poc anirien afegint-se altres matèries que s’impartiren en valencià. La llei no posava límits màxims, i la realitat és que en molts llocs, com per exemple, la ciutat d’Alacant, només es fa en valencià la mateixa assignatura de valencià. En canvi, en altres llocs, apleguen a fer-se més assignatures en valencià. Doncs bé, ara la Conselleria d’Educació, en un esborrany de futur decret, ha fixat el límit per damunt: només es podrà fer una altra assignatura a més de la de llengua. Això significa que el PP desvirtua el programa en qüestió, que pretén ser progressiu, i obligarà a partir del pròxim curs els centres escolars que fan més d’una assignatura en valencià, a explicar-la en castellà. A part d’això, la Conselleria ha eliminat línies en valencià que ja existien en instituts; és a dir, ha començat a treballar per a fer baixar el 25% d’alumnat que té el valencià com a vehicular del seu ensenyament i ha reduït a menys de la meitat el personal que tenia dedicat a assessorar els pares i els professors per al foment del valencià als centres educatius.
Però el retall del valencià no s’acaba en el món educatiu sinó que s’estén a Radiotelevisió Valenciana (RTVV), que ha reduït un 70% el seu pressupost de doblatge al valencià. Què vol dir això? Ben fàcil: que les raríssimes pel·lícules o sèries que fins ara es programaven en valencià (i sobretot en Punt 2, que apenes té audiència) es reduiran encara més, o bé, com ja ha començat a fer RTVV, es dedicaran a repetir incansablement el material doblat que ja té la casa.
Per favor: algú m’ho pot desmentir?
El PP , si estima el Valenciano, lo que no le gusta al PP ni a muchos que no son del PP es el sectarismo de gente como tu, Brauli, que obligais a la gente a leer en Valenciano. ejem. Betania de este año…creeis que sois el ombligo de todo, y que sois los unicos que conoceis la historia y la cultura de nuestro pueblo, la prepotencia os sale por la orejas…. y no!!!!
otros tambien saben algo. …
Deberías hacer que te lo miren. Lo tuyo parece grave.
Lo lamento.
Bé, en vista que la gent parla sense saber.. amb molt de gust, per llàstima i per acabar amb la ignorància que envolta a la gent i que es puga parlar amb propietat respecte al tema dels programes educatius, vos ho explicaré.
Existeixen 3 tipus de programes.
1. PEV, Programa d’Ensenyament en Valencià.
Aquest programa es du a terme, en poblacions predominantment valencianoparlants. Està destinat per alumnes valencianoparlants, i la llengua vehicular d’ús és el valencià.
Motius per a que una família trie aquest programa: nombrosos.
En primer lloc, una família valencianoparlant, ha de ser conscient de que la seua llengua està mensypreada, i el seu ús es minoritari fora de la població on viu (ja que aquest programa, com he dit, es du a terme en poblacions predominantment valencianes). Per tant, es matricula als xiquets a aquests programes per a que puguen rebre una educació de qualitat en la seua llengua materna o L1 (llengua primera). És clar, que els xiquets d’aquestes poblacions aprendran perfectament el castellà i tindran un domini fluit d’aquest, ja que hi ha nombrosos recursos que els permetran aprendre-la, com són sobretot els mitjans de comunicació. I a més a més, la llengua castellana de l’escola.
2. PIL, Programa d’Immersió Lingüística. Aquest és un dels programes que es desenvolupen a la nostra població.
Doncs bé, aquest programa està destinat a xiquets castellanoparlants, els pares dels quals trien una educació per als seus fills on la llengua vehicular siga el valencià. Obviament, la metodologia utilitzada amb aquestos xiquets és diferent a la utilitzada amb el programa PEV, ja que per als xiquets castellanoparlants és una nova llengua, i per tant partim de les estructures castellanes que ells dominen per a aprendre valencià.
Motius per a matricular al seu fill en aquest programa: El xiquet aprendrà una nova llengua a partir dels 3 anys d’Educació Infantil sense cap esforç. Aquest aprenentatge li obrirà portes al món laboral d’aquesta Comunitat, a Catalunya i a les Illes Balears, a més a més, el xiquet tindrà un domini d’ambdues llengües i per tant majors recursos lingüístics que els permetra aprendre una 3ª i una 4ª llengua amb major facilitat, debut als coneixements previs que poseeïx. D’altra banda, s’ensenyarà a respectar les diferents cultures, valorant la riquesa cultural que aquestes aporten al món, i valorarà la cultura pròpia.
3. PIL, Programa d’Incorporació Progressiva del Valencià (conegut com a línia castellana, i que també es du a terme a la nostra població).
Bé, aquest és el programa contra el que atempta el senyor Font de Mora.
Aquest programa està destinat a les famílies que no volen cap dels programes anteriors. La llengua vehicular d’aquest és el castellà. Durant l’etapa primària s’estudia tan sol l’assignatura de llengua valenciana, i a partir de 2n de Primària s’afegeix Coneixement del Medi. D’altra banda, sempre i quan pares i docents estiguen d’acord es podràn afegir més assignatures on la llengua vehicular siga el valencià, per a garantitzar un domini d’aquesta.
Doncs bé, a partir d’ara i amb el nou decret que es vol dur a terme, es limiten les llibertats dels docents i dels pares de prendre decicions en la docència dels seus fills. D’ara endavant, encara que pares i docents, siguen conscients que amb dues assignatures no es suficient per a tenir competència en una llengua, no podràn ampliar les assignatures en valencià.
Davant la meua opinió, aquest decret no té cap trellat. De fet, es una limitació de les llibertats dels pares i dels docents a decidir sobre l’educació dels seus fills. Ja que, encara que s’amplien les assignatures en valencià, no suposa cap despesa afegida per a l’administració, atés que és el mateix professor de primària el que té competència per a treballar per igual en amdues llengües.
Per tant, i per a concloure, he de dir, que amb aquest decret es priva als alumnes d’una educació de qualitat, on docents i pares poden decidir com formar als seus fills. A més a més, es desvirtua el programa, l’esència del qual és anar ampliant les assignatures en valencià, no reduint-les.
I com a últim missatge diré que: LA LLENGUA S’APRÉN QUAN S’USA.
Si no som capaços de fer que la llengua s’use i que forme part de la vida quotidiana i del carrer, es perdrà. Es perdrà una cultura i unes tradicions, una forma de viure i de veure la vida, que tenim l’obligació de transmetre a les futures generacions.