Arran del conflicte bel·lic entre Russia i Ucraïna, ens hem assabentat de la dependència que té la part més occidental d’Europa del forment i altres cereals d’allà. De fet, el govern de Kiev està fent servir aquest punt per a pressionar i obtenir més armament. De manera, que no sols el petroleo i el gas són considerats objectius de sancions entre els diferents països, sino que també ho és un bé tan bàsic com el blat i el sègol necessaris per a pastar qualsevol varietat de pa.
Com era d’esperar els preus es van disparar al minut següent, no sols pel fet objectiu de la guerra sino també per l’especulació d’allò que s’anomena el mercat. No podem fer res en relació a la mancança de jaciments minerals. Pero no me negareu que la política més intel·ligent, seria aconseguir, si més no, una mena de SOBIRÁNIA ALIMENTARIA aprofitant el sol rústic que siga adient i tenint en compte la disposició d’aigua i els criteris medio-ambientals de la Unió Europea.
La proposta que GUANYAR-NOVELDA presenta aquí, es basa en els mateixos principis que les forces polítiques que integren GUANYAR a Novelda estan defensant des del Parlament Europeu a qualsevol petit municipi de l´Estat Espanyol:
1.- Reivindiquem l’agricultura que fassa possible una producció alimentària viable i saludable.
2.- Rebutgem el model de producció intensiva pel negatiu impacte social i medi-ambiental i sobre la salut de les persones. La veÏna Murcia seria el exemple per a no seguir, amb un territori enverinat pels nitrats i un Mar Menor que sembla la ciénaga de Shrek.
3.- És imprescindible una planificació i gestió racional del sòl agrícola i de l`aigua de reg. Hi ha agua para todos, pero no hi ha agua para todo. S’hauria d’implementar un control sobre produccions com ara l’aguacate, que requereix massa aigua.
4.-Les futures ajudes econòmiques a l’agricultura serien per aquells agricultors i ramaders que produisquen aliments sans i de qualitat.
En el cas concret de Novelda,on abans es conreava forment i cultius de secà, i on ara moltes d’aquelles terres estan abandonades, seria interessant recuperar-les. Serà possible sempre que els agricultors tinguen la seguretat de que el seu treball siga econòmicament viable i amb un preu mínim assegurat, atés que els cereals seriemn considerats producte estratègic.
GUANYAR-NOVELDA defensarà el sòl rústic al futur Pla General de l’okupació d’altres usos amb la intenció de donar-li contingut agrícola segons els criteris que he exposat abans. Institucions com les conselleries o la Confederació del Xúquer han de ser les que encapsalen el nou model d’agricultura i ramaderia per a unat societat que cada vegada és més conscient i exigent.