En la misma participa el noveldense Sergi Cremades
Estem vivint uns mesos que passaran a la història com una de les vergonyes més grans de la humanitat en el segle XXI. Més de 40.000 persones, 15.000 de les quals són xiquets i xiquetes, han sigut assassinades a Gaza per l’exèrcit sionista d’Israel des del 7 octubre.
Israel està atacant a civils i infraestructures civils amb una força desproporcionada infligint un dolor i una destrucció devastadora que és en sí un crim de guerra. Assistim a la implementació del “Pla Definitiu”, una espècie de solució neofeixista per al conflicte contra el poble palestí. Fins a octubre de 2023 els i les palestines havien de triar entre viure sota la dominació d’Israel en un règim d’apartheid o emigrar, en l’actualitat el sionisme obertament planteja l’extermini o exili forçat.
El Tribunal Internacional de Justícia en la seua resolució del gener va assenyalar que la guerra de “anihilació” d’Israel contra la “Franja de Gaza” constitueix una violació “plausible” de la convenció sobre el genocidi de 1948. Les fosses comunes amb milers de cossos emmanillats trobats després de la retirada de les tropes sionista de Khan Yunis ho confirmen.
El règim israelià és un projecte colonial d’assentament sionista que s’estableix en 1948 en Palestina a través de crims de guerra i de lesa humanitat, i les eines que ha utilitzat al llarg d’aquests més de 70 anys per a mantindre’s han sigut l’apartheid i la neteja ètnica. És una societat obertament supremacista composta per persones amb doble nacionalitat sobretot del nord global. Estatunidencs, russos, europeus, argentins, etc. que van expulsar a les persones natives, literalment, de les seues cases, ocupant-les ells i desplaçant i tancant a la població palestina en presons urbanes envoltades de murs com la Franja de Gaza o Cisjordània.
Si Israel fa el que fa impunement és gràcies a les complicitats amb els governs del nord global i gràcies al suport d’empreses i institucions que es lucren i financen l’ocupació i l’anihilació. Un exemple, des de l’any 2000, l’Estat espanyol ha venut armes a Israel per valor de 139 milions d’euros. Amb aquests diners es finança el genocidi a Gaza. Vendre armes a un país que no respecta els drets humans és una violació de les normes comunitàries. Per tant és clau posar fi a aquestes complicitats per a complir amb el dret internacional.
El moviment es basa en l’experiència d’alliberament de l’apartheid a Sud-àfrica i és per tant anticolonial i antiracista. Es rebutja tant la islamofòbia com la jueofobia. No es “antisemita” com s’acostuma a cridar-ho des de la propaganda israeliana-sionista. És “antisionista”, perquè està en contra de les polítiques de l’Estat d’Israel, i no contra les persones jueves. A més a més en ell participen, de manera molt activa, jueus antisionistes de tot el món organitzats en la xarxa “Internacional Jueva antisionista” IJAN en les seues sigles en anglès.
És una resposta no violenta, solidària i necessària que utilitzar el boicot per a denunciar la complicitat, demanar la fi del comerç d’armes i trencar amb les relacions diplomàtiques espanyoles i europees. Boicot, desinversions i sancions a l’Estat d’Israel com s’ha fet amb Rússia després de la invasió d’Ucraïna.
Israel sempre ha buscat desesperadament la seua normalització internacional, per això és tan important BDS. Per exemple, l’empresa alemanya de roba esportiva Puma va anunciar que no renovarà el contracte amb l’Associació de Futbol d’Israel després de ser assenyalada com a còmplice de genocidi pel BDS. Altre exemple de l’èxit d’aquesta estratègia és ELBIT SYSTEM l’empresa d’armes i tecnòloga militar més gran d’Israel. Les seues armes son venudes a la comunitat internacional amb el segell de “test in combat”. Provades en combat, testades en genocidis. Doncs bé, dos grans empreses Japoneses han trencat relació amb Elbit, igual que inversors als EEUU i Escòcia es van desfer de la majoria de les accions de l’empresa.
Innombrables elements de l’economia israeliana han caigut en picat, entre altres factor per la pressió del BDS, com apunta Jorge Ramos des de la Universitat de Valencia: caiguda de la moneda, degradació creditícia, enfonsament del 70.75% del turisme i el comerç, paralització del 80% de la construcció, el 70% de les empreses tecnològiques tenen dificultats per al seu funcionament, el 73% de la inversió de capital de risc d’empreses emergents s’ha desplomat,… El BDS funciona, la lluita continua. Visca Palestina lliure!.
