El 22 d´abril de 1238 el rei Jaume I el Conqueridor comença l´asedi a València després de combatre contra els musulmans en terres valencianes. El 28 de setembre, dia de Sant Dionis, la ciutat del rei musulmà Zayyan es va rendir i el 9 d´octubre de 1238 Jaume I feia la seua entrada triomfal a València. Aquesta data es va començar a celebrar després del seu primer centenari, des del temps de Ramon Muntaner fins avui dia, els valencians festegen la diada del País Valencià, que marca l´origen de la seua tradició cultural
La ciutat de Novelda ha celebrat el 9 d´octubre de 1238, que commemora l´entrada triomfal del rei Jaume I el Conqueridor a València, ciutat que va passar a ser la capital d´un nou regne integrat en la corona catalano-aragonsea: el Regne de València. En aquell moment, els musulmans van comprendre que estaven derrotats i sobre la muralla van desplegar com a rendició la “senyal del rei” (La Senyera) amb les quatre barres roges d´Aragó. D´aquesta manera es van signar les capitulacions que establien la possibilitat als musulmans de restar a aquest regne cristià o bé marxar, tot i que a més es va acordar que el rei Jaume I no atacaria la zona entre Cullera i Dènia durant set anys, a canvi de rebre de Zayyan tots els castells i viles al nord del riu Xúquer.
Les terres valencianes, amb l´arribada del Conqueridor, van ser repoblades per catalans a les comarques del litoral, que ara són de parla catalana, i per aragonesos a l´interior, inicialment de parla aragonesa i avui de parla castellana, que van conviure durant molts anys amb els musulmans que es van quedar. Les clàusules que regien al Tractat d´Almizra, signat amb Castella i que fixava les fronteres entre Castella i Aragó, van ser respectades.
La tradició popular
La llegenda del rei Jaume I el Conqueridor conta que un rat-penat va irrompre a la campanya on dormia el rei cristià i el va despertar per alertar-lo què els musulmans anaven a atacar la reraguarda aprofitant que l´exèrcit dormia. D´aquesta manera, el Conqueridor va aconseguir prendre les armes a temps per tal de combatre i, com a agraïment al rat-penat que el va previndre del perill, el va integrar a l´escut que, junt amb la senyera de quatre barres roges originades amb la sang dels dits del rei Jaume I impregnada a un drap envellit i groguent a l´últim combat, doten al País Valencià d´identitat.
El llibre dels fets
Es tracta de la crònica de Jaume I que és la primera de les “quatre grans Cròniques” –Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere d´Aragó, Crònica de Ramon Muntaner i Crònica de Pere el Cerimoniós-. Al Llibre dels fets sembla que va ser la conquesta de Mallorca (1229) la que va impulsar la seua redacció.
FONTS EMPREADES: Wikipedia, «Artehistoria, la toma de Valencia», «Pasajes de la historia de España, Jaime el Conquistador, o el Levante recobrado» por Fernando Díaz Villanueva, «14 de julio de 2005. El rincón de Federico. Gloria y dolor de los fueros valencianos», «La fiesta del 9 de octubre: 1238» publicado en el Valénciahui por Vicente L. Simó Santonja el 02.10.07.
