Art. de opinión de Joan Anna i Bertomeu, Bloc de Novelda

«I els valencians què…»

Tant de soroll i tan poca collita… Aixó és el que correspon a una autonomía com la nostra, la valenciana, amb tan poc de pes politic a nivell d´estad, si el comparem amb les autonomies qualificades d’històriques, que gaudeixen de partits d’estricta obediencia “nacional” com ara CiU, ERC, Bloque, PNB, etc.. Estos partits es partixen la cara a Madrid per tal de defensar els interessos de catalans, bascos o gallecs. Qui dona la cara pels valencians a Madrid? La contestació és ben fácil i així ens va: Ningú.

Ni PP, ni PSOE han fet política a Madrid pensant en els interessos dels valencians. Ens van dotar d’un estatut de segona divisió. Abril Martorell per la UCD i Alfonso Guerra pel PSOE, el primer de valencià només tenia la partida de naixement, el segon, un lider socialista a qui els valencians li hem importat una pebrera, amb profundes conviccions jacobines, un centralista com la copa d’un pi, van imposar a les seccions regionals dels seus partits un estatut per la via de l’article 143, amb limitacions legislatives i executives importants i amb un llistó electoral del 5% que l’únic que pretenia era barrar el pas als partits nacionalistes valencians a les Corts Valencianes.

El PPCV i el PSPV (que en general s’avergoneix del seu cognom PV), al llarg d’estos anys han demostrat que no són més que sucursals de les respectives seus madrilenyes del PP i el PSOE, que són veritablement qui marquen els fulls de ruta de la política valenciana. D’exemples n’hi ha a bastament i en un escrit no hi hauria prou per a esmentar-ne. Els dos grans pactes sobre l’estatut i després la seua reforma es van imposar des de Madrid. La política valenciana, dissortadament es decideix a Madrid de 1707.

El finançament era la prova definitiva del cotó. El País Valencià contribuiex a l’Estat amb vora un 10 del PIB , i la seua población representa també un 10% del total. No obstant això, l’Estat apenes ens retorna el 5%. La descompensació es brutal. I així ens va en serveis públics bàsics. Mentre en altres autonomies, que aporten molt menys que nosaltres, disposen un ordinador per alumne, aquí encara en tenim molts, d’ alumnes, que donen classes en escoles prefabricades (els tristement famosos barracons escolars). Quant a l’atenció hospitalària i Centres de Salut tenim les ratios més baixes de tot l’Estat. I per si tot açò fora poc, en el nou sistema de finançament aprovat pel govern socialista i acceptat amb la boca xicoteta pel PP, ens retornen una mínima part del que en justicia ens correpondria. Poc més de 1.000 milions d’euros dels quasi 5.000 que per població i aportació al PIB haurien d’arribar-nos. Alguna autonomia se’n beneficiarà del que se’ns detrau als valencians. Mentrestant, PP i PSOE muts.

El País Basc i Navarra ja van solucionar el seu finançament ens els concerts econòmics que gaudeixen. Catalunya i Galícia han aconseguit un bon tros de pastís del finançament més acord a les seues aportacions. El País Valencià com sempre a la cua.

Què tenen els altres països, les altres autonomies que no tinguem els valencians? Evidentment allà tenen i voten partits nacionalistes que han governat o governen i que han negociat o han fet pressió a Madrid , al Congrés, al govern d l’Estat, gràcies als seus diputats i diputades, i han vetlat pels interssos dels seus conciutadans, que han eixit beneficiats de la seua acció política.

Això és el que el BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ desitja per al País Valencià, ser un instrument útil al servei de la societat valenciana, disposat a deixar-se la pell en la defensa dels interessos dels valencians i valencianes a València, a Madrid, a Brussel•les o allà on siga. Per això hem liderat un projecte valencià de progrés juntament amb altres forces polítiques com ara Iniciativa o els Verds-Esqerra Ecologista, que òmpliga eixe buit que siginifica no tenir referències polítiques autènticament valencianes.

1 COMENTARIO

  1. Mire sr. Joan Anna.
    Açi mos a fet una expocició de la seua manera de vorer la politica. Y vullguera dirli unes cuantes coses: En prime lloc, que açi estem a Novelda, una població de uns 26.000 habitants y que presissa y desgarciadament no pasa per el seu maxim esplendor, lo que li vullc dir es que primer se ha de arreglar la casa de uno, que no es altra en este cas que Novelda, qui dit siga de pas n’hia faena per fer. Vosta parla açi dels altres partits nacionalistes, del PIB, de no se cuants tants per sent, mire aixo no es ara la maxima preocupació d’els novelders, a menos que voste vullga ser president de la generalitat, perque esta clar per els seues paraules que del govern de Espanya no, a voste se li ompli la boca parlant de Valencia y d’els valencians, pero no he vist açi ninguna referencia a Novelda ni als novelders. Ara ¿vol que parlem de Valencia?
    Com pot comprobar li he escrit este comentarí en valeciá, segurament no tant perfectament escrit com el seu, pero no per aixo soc menos valencia ni per supost menos novelder que vosté, de lo cual me sentixc molt orgullos tant de una cosa com del altra. Loque li vullc exposar, es que el ser valenciá o novelder no esta barrallat en ser també espanyol y que dit siga de pas es el sentiment majoritarí de tots els valencians y novelders. Yo com a espanyol també me senc un poc catalá, andaluç, Gallec, basc…etc. y o senc molt per al que li sapia mal, yo soc aixi, soc dels que pense que no n´hia que excluir si no tot lo contrari aunar esforç. ¿valenciá? sempre hasta la mort, pero tambe espanyol.
    Per acabar una ultima cosa, dirli que respecte com no podria ser de un altra manera les seues revindicacions politiques, pero no olvide que son anticonstitucionals, y en eixa tesitura mos tindra enfront als que pensem de altra manera. Per lo que respecta a mi, en te a la seua disposició, per la meua part arribarem a molts entendiments, pero de moment pensem a Novelda.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí