Les festes d’hivern i el món al revés

Dijous passat, al centre cultural Gómez Tortosa, es realitzà la conferència “Les festes d'hivern i el món al revés”, a càrrec d'Andreu Torregrossa i organitzada per la Regidoria de Cultura i la Associació Cultural Danses de lli i llana.

Amb l'objectiu de posar en valor la cultura popular valenciana, i dintre d'un projecte ampli i ambiciós com es recuperar la festa del “Rei Pàixaro” de Novelda, aquesta xarrada ens apropa a l'origen i a les diferents vessants d'aquestes celebracions.

J. Andreu Torregrosa Morant és Llicenciat en Filosofia i Lletres, professor, poeta i escriptor, a més de blocaire ( elbarrancblanc.blogspot.com.), i president de l'Associació Pro-Museu d'Agost.  El seu interes per la cultura popular i etnologica l'ha dut a publicar alguns articles relacionats.

Per posar-nos en context Torregrossa va fer un recorregut històric de les festes d'hivern. Es l'experiència del ritme de les estacions i, més concretament el sol, el detonant d'unes celebracions que existeixen a totes les cultures i que l'Imperi Romà unificà en les Saturnals, aprofitant eixa experiència comuna. A l'edat Mitjan és l'Església qui regula estes festes, ja cristianitzades, que van evolucionant imperceptiblement als segles posteriors, i que en alguns casos, arriben fins a hui.

Festes que van de l'1 de novembre  fins als el 17 de gener (Sant Antoni), i que inclouen la festa de Sant Nicolau, Santa Llúcia, Nadal, els Innocents,  l'1 i el 6 de gener, i que els diferents pobles celebren de diferents maneres.

La llum, i per tant el foc, i la bogeria són els elements claus d'aquestes festes. La llum de fogueres i ciris cridant el sol. La bogeria que permet fer, per un dia, allò que la resta de l'any està prohibit, com la burla del poder, el transvestir-se, amagar-se darrere de carasses. Però també l'existència de personatges, autoritats efímeres, que reben diferents noms com ara Rei Pàixaro, Rei Moro, Rei de Fava, Bisbetó.

Finalment a la conferència es van comparar les celebracions d'aquestes festes a diferents pobles com ara Biar, Agost, Petrer o Tibi, per a mostrar els elements comuns i les diferències: pregons, crítics amb el poder; rifes, per replegar diners per fer la festa; les danses i músiques; el transvestisme i les disfresses, per a ocultar-se, i molts més elements de la festa.

En acabar la conferència Andreu Torregrossa va plantejar als assistents qüestions al voltant de la recuperació i la pervivència de les tradicions, el que va originar un interessant debat en un ambient familiar.

VÍDEO

Otras noticias de interés

7,727FansMe gusta
2,647SeguidoresSeguir
2,764SeguidoresSeguir
4,460SuscriptoresSuscribirte

últimas noticias

COMENTARIOS RECIENTES