Artículo de opinión de Brauli Montoya Abat (Bloc Nacionalista Valencià)Tres termes que caracteritzen el món actual són els que encapçalen el present escrit: el primer fa referència a la comunicació, el segon a la cultura i el tercer a l’economia. Tot allò que passa arreu del planeta ho podem conèixer immediatament sense eixir de casa, a través d’internet (també de la televisió, el telèfon, etc), o ens podem comunicar amb l’altre extrem del món pels mateixos mitjans. Això és la globalització. En principi, això no té per què ser negatiu, ans al contrari: la comunicació amb la resta de sers humans és molt positiva perquè el coneixement dels altres ens ajuda a comprendre’ls i a acceptar-los com són. En principi, per tant, és positiu. Però per què el coneixement d’altres grups humans ens porta moltes voltes a l’aculturació? És a dir, per què quan considerem superiors altres grups hem d’adoptar els seus patrons culturals en substitució dels propis? No n’hi ha cap necessitat. (Acceptar el comportament del meu veí no ha d’implicar imitar les seues pautes actitudinals, però si se’l considera de més categoria, la tendència de molta gent serà seguir-les fil per randa). Segons això, l’aculturació és sempre negativa donat que suposa la substitució (i la pèrdua) d’una cultura per una altra. Finalment, completa el trio la deslocalització, terme aplicat a l’extirpació d’un recurs econòmic del seu lloc d’origen. L’objectiu és traslladar-lo a un altre lloc on la mà d’obra que seguirà produint-lo serà més barata. Això serà negatiu per a la zona on el recurs econòmic en qüestió es va crear, molt sovint com a fruit d’una cultura productiva singular. Com a balanç provisional, tenim un guany, el de conèixer i estar presents a tot el món (globalització), però del guany se’n desprenen dues pèrdues: l’aculturació i la deslocalització.
El projecte del Bloc Nacionalista Valencià defensa que de la globalitat mundial no han de desprendre’s necessàriament estes pèrdues. Dit d’una altra manera: hem de saber gestionar la informació global que ens arriba perquè no perjudique la parcel•la local en què vivim. Algun pensador actual ha combinat els dos termes per a recomanar una vida glocal¸ és a dir, que el coneixement no ens desborde ni ens faça abandonar els nostres hàbits o ens porte a deixar-nos furtar els nostres recursos econòmics. Bastarà un parell d’exemples, limitats a l’àmbit de la cultura, per a comprendre de què parlem. Cap al final de l’any tenim dues festivitats tradicionals, Tots Sants i Nadal, que cada volta van deixant de ser més locals perquè anem abandonant la manera ancestral de celebrar-les en benefici de les que ens arriben del món anglosaxó: respectivament, parlem del Halloween i dels regals del dia de Nadal. Cada volta més, la terrorífica festa dels morts que veiem a les pel•lícules de Holliwood està implantant-se i, per si la gent no ho fa prou bé de manera espontània, a moltes escoles ja la inculquen als xiquets. Igualment, seguint l’exemple del cinema americà, tots han de fer regals a tots el dia de Nadal, xiquets i adults; quan l’essència de les nostres festes nadalenques era acabar-les amb els regals als xiquets (només) el dia de Reis. Però és tal l’afany d’emulació de la cultura anglosaxona, que molts es pensen que si actuen com ells, seran tan rics i importants com ells. No saben com van d’enganyats! I mentrestant, el “gran germà americà” seguirà sentint-se tan superior com se sent el colonitzador respecte al colonitzat.
Ben segur que ens vindran al cap molts altres exemples a poc que reflexionem un poc, i no solament del món de la cultura. No tenim per què estar en contra dels avanços de la humanitat, això és, d’utilitats com internet, però sí de la despersonalització dels pobles que es consideren inferiors quan descobrixen les coses que fan els qui veuen com a superiors. Els costums i els modes de vida locals han de ser perfectament compatibles amb els que, equivocadament, considerem globals i que, en realitat, són també locals però d’un altres llocs diferents.
