Estat de benestar nomes per a uns pocs

Artículo de opinión de Alicia Mendoza, componente de Guanyar

El meu nom és Alicia i sóc mare d’un xiquet amb discapacitat intel·lectual, des de fa moltíssims anys caminem reivindicant que els nostres fills no hagen de desplaçar-se fora de la nostra localitat per a rebre un dret tan bàsic com és el de l’educació, ja que per a nosaltres a part d’una molèstia de temps o econòmica sumem que els nostres xiquets tenen uns problemes afegits que fan que aquests viatges siguen més pesats i fins i tot perillosos en alguns casos.

Aquesta es la nostra particular i crec que justa lluita que anem seguint pels lents i tediosos camins de rigor, passant per institucions locals tot tipus d’inspectors i administracions i un sense fi de persones que actuen com a tallafoc i que ens diuen que no tenim els mateixos drets que els altres i que els mitjans són els que hi ha. En el meu cas el meu fill va a l’escola a Villena a 35 km de la seua casa havent de matinar més que qualsevol altre xiquet i menjant-se una hora de carretera diàriament, en el meu cas són dos, ja que el porte i el recull ,com a resposta a les nostres queixes ens diuen que no ens correspon transport, ja que el meu col·legi de referència està a Elda, el qual està massificat i no reuneix les condicions que requereix el meu fill.

Fins ací res que ens sorprenga, ser els últims de la cua sempre és el que ens toca, però com és la meua sorpresa quan l’altre dia veient el plenari municipal sent a un grup polític denunciar que a Novelda les famílies estan discriminades perquè no poden triar centre escolar, per un moment m’il·lusione, vaig pensar que per una vegada anàvem a comptar per a algú, però no, resulta que en un poble amb tres col·legis religiosos concertats, cinc col·legis públics dels quals només dos són línia en valencià i en els altres es pot triar la llengua vehicular, els que estan discriminats són els xiquets que tenen un ampli ventall de possibilitats i cap trava d’aprenentatge perquè moltes vegades els problemes els tenim els adults i per a res els xiquets, mai he escoltat a cap xiquet  preguntar-se perquè ha d’aprendre valencià com no es pregunten perquè han d’aprendre matemàtiques existint calculadores i si a molts pares volcant els seus perjudicis.

Clarament no es referien a nosaltres quan veien discriminació, som ciutadans de segona i no val la pena lluitar per nosaltres, és molt més fàcil crear un conflicte que no existeix que solucionar un problema que tenim moltes famílies en aquest poble.

En definitiva ens sentim sols i encara que sabem que no és un problema municipal si confiàvem en que els nostres representants foren més sensibles i lluitaren per els nostres guerrers.

Otras noticias de interés

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

7,610FansMe gusta
2,647SeguidoresSeguir
2,650SeguidoresSeguir
2,890SuscriptoresSuscribirte

últimas noticias

COMENTARIOS RECIENTES