Amb l’arribada d’octubre i la tardor, les nostres vides prenen un ritme més rutinari. Hi ha però una data especial que trenca aquesta dinàmica. El 9 d’octubre rememorem l’entrada del Rei Jaume I a la ciutat de València el 1238 i la fundació de l’antic Regne; hui celebrem allò que ens segueix unint i identificant com a l’actual poble valencià.
Al nostre voltant abunden les representacions culturals i musicals, les visites al patrimoni històric, els discursos, tallers i festa. A la nostra ciutat, la celebració s’uneix també amb la Nit Oberta, una explosió de comerç, artesania i hostaleria de proximitat que ix al carrer des de poqueta nit fins a la matinada, aprofitant l’oratge encara suau i la bona acollida de la gent, que ens recorda també que el comerç local i els oficis artesans són part essencial de la nostra identitat que ens enorgulleix i cal preservar.
El Nou d’Octubre se sol parlar de la nostra llengua i identitat pròpia, de reivindicar una vegada més un finançament just que garantitze el nostre benestar i no ens relegue a ser menys que la resta i reclamar també el deute històric causat per eixe infrafinançament any rere any, del nostre Estatut que enguany fa 40 anys, d’exigir la vigència del dret civil valencià, de demanar les inversions necessàries per al nostre desenvolupament i adaptació a un futur incert, del nostre esperit de resiliència i superació davant les adversitats, de festa, tradició o cultura, de poble en un sentit més ample; temes que reuneixen un gran consens entre la ciutadania.
Però sincerament no esperàvem un discurs de l’Alcalde parlant de compromisos electorals o assumits en la seua investidura, un balanç de legislatura o un repàs de la reducció del deute municipal, sense ni tan sols recordar que part d’eixe miracle econòmic són les aportacions d’altres administracions i en bona part de la Generalitat Valenciana.
Hi ha moments per a fer un discurs electoralista com este, però l’acte institucional del Nou d’Octubre no és el més adequat.
Ara bé, l’endemà la vida continua i seguim necessitant eixe tracte just per a persistir en la millora dels serveis públics, que es pressuposten i sobretot s’executen les inversions essencials al nostre territori i no queden en simples promeses repetitives, que l’Estat complisca la llei i aporte el seu 50% per a cuidar de les persones dependents, que al Congrés els 32 diputats i diputades valencianes exercisquen com a tal defensant els interessos valencians i no deixen sol a Joan Baldoví, en definitiva necessitem polítiques valentes fetes des d’ací i amb la mirada posada en cada persona que viu ací.