Orgull, dignitat, alliberament… LGTB

Una agressió homòfoba a l’Stonewall Inn de Nova York va originar el moviment igualitari. Va començar vora les dos de la matinada del dia 28 de juny de 1969 quan el propietari d’un wolkswagen aparcat al carrer Cristopher, al Village de Nova York cridà la Policia per a queixar-se de que estaven bellugant el seu cotxe amb força. Els joves eixen de l’Sonewall Inn, un pub que solia frecuentar la comunitat homosexual. Els enfrontaments degeneraren en sis dies de disturbis i marcaren l’inici d’un moviment que encara avui lluita per la igualtat de drets per tot el món.

El moviment ha anat evolucionant i en cada lloc el celebrem de maneres diferents.Vull fer-vos un resum de com es va celebrar al País Valencià i quines coses calen reivindicar encara avui (basant-me en el manifest que es va llegir a València el dia 26 de juny fet per LAMBDA i altre manifest d’ALEAS d’EUPV) per tal de no donar un pas enrere en la consecució dels nostres drets que no van en detriment de ningú. Quan una mioria aconseguim uns drets tota la societat s’enforteix i es fa més democràtica. Si bé l’any passat feiem èmfasi en l’educació, enguany li hem donat suport de manaera especial a les persones transsexuals.

Enguany estem en un any per a transformar, dedicat als drets de les persones
transsexuals. Per això les dones i els homes transsexuals, junt a la resta de la
societat, volem transformar la ment d’aquelles persones que es creuen amb el dret
de nomenar la transsexualitat com una malaltia mental i per això exigim al govern
espanyol que, després de sumar-se a la despatologització de la transsexualitat,
modifique la Llei d’Identitat de Gènere. Volem transformar la sanitat pública
valenciana i exigim a la Conselleria de Sanitat que incloga de manera integral el
procés transsexualitzador. Volem transformar l’àmbit laboral i exigim a la
Generalitat Valenciana i al Govern espanyol polítiques actives d’ocupació,
mesures de discriminació positiva, d’inserció i d’estabilitat dels llocs de treball de
les persones transsexuals, així com la regulació del treball sexual. Volem transformar el sistema educatiu que no reconeix l’existència de la nostra diversitat i exigim a la Conselleria d’Educació que visibilitze la nostra realitat al currículum educatiu.

Volem transformar la imatge estereotipada que s’ofereix de les persones
transsexuals i certa mentalitat social que fa de nosaltres un dels col•lectius amb
major exclusió social. Per això exigim al govern valencià que seguisca els passos d’altres comunitats autònomes i aprove una llei integral sobre transsexualitat, que servisca d’exemple a tota la societat en el respecte cap a les dones i els homes transsexuals. També es va recordar que els nostres drets corren perill.

Enguany també estem a punt de complir el cinqué aniversari de la Llei que
reconeix el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe. Un any més
denunciem l’homofòbia del Partit Popular i li exigim que retire el recurs
d’inconstitucionalitat, un atemptat contra la nostra igualtat, la nostra dignitat i les
nostres famílies. Enguany hem celebrat avanços legals en altres països però no
podem oblidar la situació de persecució que patim encara en més de 80 estats.
En 7 d’ells sota la pena de mort. No oblidem a les persones homosexuals i
transsexuals que van patir eixa persecució en el nostre estat sota el règim franquista.

Per això denunciem ara i ací la postura homòfoba i hipòcrita del Vaticà i dels països de la Conferència Islàmica que s’oposen en els fòrums internacionals a
l’eliminació de la condemna legal i de la pena de mort aplicada a lesbianes, gais,
bisexuals i transsexuals.

Ens queda per davant una enorme tasca també pel que fa a la salut sexual, per evitar les infeccions de transmissió sexual, especialment les infeccions per VIH-SIDA. Apostem per la dignitat i la salut de les persones que viuen amb VIH, fent que la sanitat pública assumisca el tractament dels efectes derivats dels fàrmacs. També es van celebrar orgulls sectorials abans del dia 26, per exemple l’espai d’adolescents, les lesbianes, els i les transsexuals i les persones creients que amb una eucaristia celebrada a la seu del col.lectiu Lambda i acompanyats per l’església de base de València sota el lema “transformant l’església” van voler unir-se a nosaltres al voltant de la taula, el pa, el vi, la paraula i el testimoni on Elena la persona del grup i triada pel grup d’afers religiosos té el carisma de presidir i coordinar l’eucaristia.

Necessitem espaïs combatius, necesitem espaïs alegres. Festejem la nostra visibilitat per enarbolar la nostra lluïta del dia a dia, als nostres pobles i barris, als nostres llocs de treball, a les nostres famílies, a les nostres esglèsies i grups religiosos… i definitivament, a tots els àmbits de la nostra vida. Utilitzem la risa, la ploma, l’alliberament, l’escàndol, la provocació i la transgresiò com a eines per atacar de manera pacífica al sistema. Perquè la nostra lluïta consisteix en qüestionar-ho tot, el nostre gènere, els nostres rols, les nostres identitats, ja que no sols demanem que sen’s escolte i sen’s tinga en compte, sinò que lluïtem per transformar un sistema heteropatriarcal que ens aprisiona i ens normativitza (també als i les persones heterosexuals).

Per això, necesitem una manifestació de l’orgull alegre i combativa, però
no mercantilitzada. Perquè ens neguem a que les minories sexuals (les
excloses) únicament puguem participar mitjançant el consum, perquè sabem
que es caure a un parany del capitalisme i perquè no volem ser persones
consumidores pasives, sinò ciutadans/es actius/ves amb independència de la
nostra capacitat de compra. L’única carrossa que ens porta a la igualtatreal es la lluïta de tots els dies.

Quan començarem a parlar de les lebianes precàries, del gais precaris que no son contracts per tindre ploma, de les persones lgtb que no poden anar a la universitat, dels lgtb mil•leuristes que no arriben a final de mes o de les trans que no tenen treball? Si hi ha crisi, la patim doblement. Si hi han retalls socials, els patim doblement. Si hi ha atur, ens afecta especialment, i quan hi ha treball, som especialment precàries. Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals som treballadores i treballadors, i no som persones alienes al que esta ocorrent amb la crisi, sinò que la patim amb major força.

Quan consultem les taxes de marginalitat social, d’atur, de precarietat o de pobreza, resulta que precisamente nosaltres som persones més precàries, excloses, maltractades, invisibilitzades, dominades, violentades… Perquè el sistema capitalista no sols no ens té en compte per ser lgtb, sinò que aquesta és la causa de la nostra doble discriminació. Perquè ens joguem molt quan les posicions neoliberals parlen de retallar la cobertura social. Perquè les persones LGTB hem de lluïtar per una sortida d’esquerres a la crisi, perquè la crisi l’han de pagar els que l’han generat

Per tot això i molt més celebrem a Madrid la manifestació estatal unitària organitzada per la FELGTB que té lloc el dissabte següent al dia 28 de juny. Enguany el 3 de juliol tots i totes a Madrid.

«Ya estamos en fiestas»

Hace unos días, asistimos al primero de los actos oficiales de las fiestas de Novelda: la presentación del Betania 2010.

Como todos los años, el Betania viene lleno de historias individuales y colectivas, mil y una imágenes que recorren el devenir de los últimos 365 días de nuestras vidas donde el escenario de estas vivencias han sido las calles, plazas, replacetas, casas y rincones de Novelda. No han faltado tampoco los artículos del pasado, presente y futuro de la historia de nuestro pueblo. Un año de intenso trabajo por un grupo de personas que se afanan por recoger en más de 300 páginas las historias que luego nosotros leeremos tranquilamente en la comodidad de nuestra sala de estar o bajo la pérgola a la fresca de una noche de verano.

Si la presentación del Betania es un acto importante, no lo es menos el pregón y la proclamación de las Reinas y Damas de Honor de las fiestas. Aún tenemos en el recuerdo el pregón que ofreció el año pasado José Luis Moreno y su “Carrer Masentini”, o la cara de sorpresa y felicidad de Beatriz Escolano y Alba Tomás cuando descubrieron que sus abanicos les trajeron aires de reina. El año pasado tuvo también un invitado extraordinario, el homenaje que se le quiso rendir al Embajador Moro, Juan Mira Palazón por su 25 aniversario. No es habitual, pero Juan Mira (Juanito para los amigos) vuelve a pisar este año el escenario, pero esta vez en calidad de Pregonero 2010. Juanito se lo merece. Amable, luchador, entregado a la fiesta de Moros y Cristianos, Juan Mira ha demostrado constantemente que quiere a su pueblo y trabaja por él. Y como él mismo dice, “este honor de ser pregonero de Novelda se lo merecen muchas otras personas antes que yo”. Posiblemente sí, pero él también.

Si creemos en los astros, podríamos decir, como hemos oído a algún político, que este año se cruzaron las constelaciones estelares y han propiciado que el barrio de San Roque esté de moda. Reina 2009, sanroquera, directora del Betania, sanroquera, concejala de fiestas, sanroquera, alcalde de Novelda, sanroquero, pregoneros 2009 y 2010, sanroqueros. Si esto no es estar de moda… Todo ello sin contar que las calles de San Roque acogen algunas de las citas más importantes del pueblo: la salida de la cabalgata de los Reyes Magos, la salida de los desfiles de moros, retreta, entraeta, ofrendas, y la despedida de la Santa cada primer lunes de agosto.

Seguimos soñando en aires de fiesta y dándonos un respiro a la difícil situación que venimos viviendo por la “maldita y ya más que larga crisis”. Y para ello nada mejor que hacer un paréntesis y sumergirnos en todos y cada uno de los actos programados para este mes de julio que, por motivos obvios, no serán los mejores de la historia, pero son los que podemos y nos toca disfrutar este año. Y de verdad, hay para todos los gustos y edades.

También me alegro y mucho de que hayamos recuperado un espacio olvidado y que nos ofrece un gran abanico de posibilidades: el Parque del Oeste. A parte de todas las actividades que se han venido realizando durante el año, el Parque del Oeste, con sus ranitas, pajaritos anillados, y ardillas, gracias al concejal de Medio Ambiente, este año va a acoger todas las actuaciones musicales de las fiestas. Despistaos, Andy y Lucas, los Pecos, espectáculos infantiles y la Barraca Popular se van a desarrollar en un recinto adecuado y adaptado a tales fines, y sobre todo en el mejor recinto que Novelda tiene para este tipo de eventos.

Ahora solo falta que nuestros políticos se relajen y disfruten de las fiestas en buena armonía, que tiempo habrá en el pleno de septiembre para pedir cuentas a la pobre Reme, que se las ve y se las desea para hacer las fiestas con cuatro duros.

Ahora solo falta que el desánimo y la tristeza de los tiempos que vivimos no imperen frente a la ilusión y esperanza que acercan los aires de fiesta y convivencia entre los vecinos de un pueblo.

Ahora solo falta que Santa María Magdalena venga a pasar unos días con nosotros al pueblo y compruebe que Novelda y los novelderos somos buena gente, que estamos dispuestos a unir nuestros esfuerzos para recuperar el esplendor y la prosperidad de nuestro pueblo y que tanto el día 20 en la bajada, como el día 2 en su vuelta al santuario, allí estaremos todos. Aunque eso ella ya lo sabe.