Economia del bé comú. Com recuperar el marbre.
En totes les societats, al llarg de la història, sempre hi ha hagut dos bàndols: el dels progressistes i els reaccionaris. Els que pertanyen al primer han buscat solucions innovadores als problemes de tots, sense tenir por als canvis i intentant millorar la societat en el seu conjunt. Pel contrari, la reacció s’ha centrat en conservar els privilegis de l’elit econòmica, intoxicant a l’opinió pública amb arguments del tipus “tot son quimeres i utopies de perillosos radicals. Però tot sabem qué sense eixes utopies encara estariem en la edad de pedra.
Al cas del marbre, pareix inevitable que s’haja de exportar a Xina per hi treballar-lo.
A una petició de Esquerra Unida al Parlament Valencià per marcar un percentatge màxim de metres cúbics per a l’exportació del marbre en brut, i l’altre elaborar-ho en Novelda i comarca,es van negar tant el PP com el PSOE. Aquest últim va defendre a més que el que s’havia de fer és donar més ajudes a les empreses. Però quines ajudes si no tenen matèries primeres per a treballar? A la iniciativa de EUPV, que va esser consensuada previament amb els sindicats de la nostra comarca, també s’ha oposat la Patronal del Marbre.
Jutgen vostes qui és en aquest cas els qui són reaccionaris i els qui són progressistes.
Però és que al territori de la Unió Europea i al mateix estat espanyol, hi dos casos que coneixem, pot ser que hagin més, que protegeixen la seua industria : a Macael en Andalusia i a Carrara en Italia.
Per tant que el marbre es quede i es treballe a Novelda i comarca, depèn del Parlament Valencià. Es pot fer realitat.
Des de EUPV proposem :
1. Incrementar les competències de la Comissió Sectorial de la Pedra Natural com a òrgan regulador amb presència dels sindicats, patronal i ajuntaments.
2. Crear una marca de qualitat basada en el valor afegit de la manufactura a la comarca i la defensa dels drets dels treballadors.
3. Utilització de la pedra natural de la comarca del Vinalopó Mitjà, als edificis públics que es construïsquen des de les administracions.
Des de la Generalitat no han posat cap trava a la deslocalització de la industria del País Valencià, joguets, marbre, sabates etc.
En quant a l’agricultura tampoc hi ha un pla estratègic de la Conselleria a nivell de País Valencià. Cadascú fa el que li sembla bé, sense coordinació amb els consumidors i sense posar fre a les impossicions de preus de les grans superfícies com ara Mercadona o Carrefour.
Sols alguns agricultors han creat cooperatives i controlen els preus dels seus productes. Fem un reconeiximent al paper de la COAG.
Perquè volem, aleshores, una Conselleria d’Agricultura i Industria?
Fer desapareixer la industria productiva i l’agricultura per l’especulació immobiliària. I ara retallar totes les petites ajudes que encara hi quedaven, s’han dedicat a interessos més d’imatge i prestigi que a l’economia real.
Com a mostra la legislatura pasada el PP va donar la llanda en el Corredor Mediterrani tan important per exportar tota la nostra producció, i ara vota en contra en Europa.
Nosaltres a EUPV defensem que des de la Generalitat se prenguen iniciatives econòmiques i que no se deixe al capritx de les empreses privades de caire especulatiu la economia del País.
Hi ha solucions als problemes reals, però falta voluntad política.
Marga, dices que en Macael y en Carrara han tomado medidas concretas para proteger su industria de mármol y evitar la deslocalización de la misma; cuales han sido esas medidas concretas?????
Un cordial saludo